Activitats del Dia del Llibre a Castelló

Eugenia Rico: Aunque seamos malditas (en la literatura)

 

Universitat Jaume I, amb la col·laboració de Fundació Caixa Castelló y Diputació de Castelló

Sala d’Actes del Menador – Espai Cultural (Pl. de l’Hort dels Corders, 4. 12001 Castelló). 

Divendres, 21 d’abril, 19.00 hores. Entrada lliure

 

En el passat, ser escriptora i ser dona donava moltes paperetes per a entrar en la llista de dones escandaloses. No es contemplava com l’elecció més intel·ligent si es volia emportar una vida convencional, pretenent no encasellar-se en la llista de dones que no s’ajustaven al considerat la norma. Però, afortunadament, no totes les dones es van limitar a fer el que la societat del seu temps els deia i és possible trobar exemples d’aquestes escriptores escandaloses i maleïdes, com el cas de George Sand, Anaïs Nin o Mary Shelley, entre altres.

L’escriptora Eugenia Rico aprofitarà per a reflexionar sobre algunes d’aquestes dones emblemàtiques perquè li interessa la dona com a metàfora de tots els perseguits. De fet, afirma que «els maleïts deixarem de ser-ho en la mesura que pensem, que viatgem, que intentem buscar respostes… és la ignorància el que ens fa maleïts».

Eugenia Rico ha reflexionat al llarg de la seva trajectòria literària d’aquelles dones que van ser acusades injustament i titllades de maleïdes, de les fines línies que separen la innocència de la culpabilitat i que sens dubte constitueixen una feroç crítica a la trista tendència actual consistent a etiquetar i criticar als que no són com nosaltres, perseguint-los per anar contra la norma i, simplement, per ser lliures.

Eugenia Rico és llicenciada en Dret, Dret Comunitari i Relacions Internacionals. Va estudiar Guió de Cinema i Dramatúrgia en la RESAD i amb Fernando Trueba. A més, és autora de més de deu novel·les traduïdes a dotze idiomes. Guanyadora del Premi del Festival Literari de Venècia “Incontri di Civilta” junt amb Ian McEwan com escriptors més innovadors a Europa en 2018. Finalista del Pushcart Prize als Estats Units amb el seu relat “Waste” publicat per la revista de Califòrnia Eleven Eleven. A Espanya ha estat guanyadora del Premi Azorín, del Premi Ateneu de Sevilla, del Premi Espiritualitat, finalista del Premi Primavera, i guanyadora del Premi Llanes de Viatges.

Va escriure, va dirigir i va estrenar al “Teatron” de Tel Aviv amb actors israelians i palestins l’obra “Who kills Picasso”. També és directora del curt “The other side of the coin”. Ha estat guionista per a programes de Televisió Espanyola com “España entre el cielo y la tierra”, a més d’exercir d’entrevistadora en programes de televisió com a “Letra a letra” i de guionista en “The Cubby House Project”. En 2023 va dirigir la pel·lícula “Poderosas” produïda per Mil i una historias.

Ha publicat les novel·les Los amantes tristes (2000), La muerte blanca (Premi Azorín 2002), La edad secreta (finalista del Premi Primavera de Novel·la 2004), El otoño alemán (Premi Ateneu de Sevilla 2006) i Aunque seamos malditas (2011), així com l’assaig El país de las vacas sin ojos (Premi Espiritualitat 2005). El conjunt de la seva obra va rebre la Beca Valle-Inclán de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma. En 2011 va ser la primera novel·lista espanyola triada “Escriptor en Residència” pel programa International Writing Program de la famosa Universitat de Iowa.

En 2012 va publicar un llibre de contes en Pàginas de Espuma amb el títol El fin de la raza blanca. Amb Juan Cruz ha publicat Saber narrar, manual oficial de l’Institut Cervantes en teoria de la narrativa. El seu conte ‘Waste’ publicat per la revista de Califòrnia, Eleven eleven, va ser nominat al Pushcart Prize als Estats Units.

En 2014 va guanyar el Premi Llanes de Viatges amb El camino del diablo, que acaba de publicar-se a Itàlia amb gran èxit amb el títol Il sentiero del diavolo. En 2018 va guanyar juntament amb Ian McEwan el Premi Bauer Ca Foscari del Festival Literari de Venezia, Incontri di Civilta que premia als escriptors que han realitzat aportacions més valuoses a nivell mundial a la literatura contemporània.