Eugenia Rico vs. Carles Santos: conferència-col·loqui
Fundació Caixa Vinaròs. Amb la col·laboración de Fundació Caixa Castelló i Diputació de Castelló
Auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs (Carrer de la Mare de Déu dels Socors, 64. 12500 Vinaròs).
Dissabte, 22 de abril, 19.00 hores. Entrada lliure
L’escriptora Eugenia Rico aprofitarà per a reflexionar sobre un dels personatges més emblemàtics de l’univers del músic de Vinaròs Carles Santos: Lucrècia Borja. El 18 d’abril de 1480 va néixer Lucrècia Borja. La filla del papa Borgia va ser considerada una dona de gran bellesa, però també cruel i depravada. La llegenda negra entorn del personatge, acrescuda gràcies als crims que es van atribuir a la seva família, li ha acompanyat fins als nostres dies.
A l’escriptora Eugenia Rico li interessa la dona com a metàfora de tots els perseguits. De fet, afirma que “els maleïts deixarem de ser-ho en la mesura que pensem, que viatgem, que intentem buscar respostes… és la ignorància el que ens fa maleïts”. Eugenia Rico ha reflexionat al llarg de la seva trajectòria literària d’aquelles dones que van ser acusades injustament i titllades de maleïdes, de les fines línies que separen la innocència de la culpabilitat i que sens dubte constitueixen una feroç crítica a la trista tendència actual consistent a etiquetar i criticar als que no són com nosaltres, perseguint-los per anar contra la norma i, simplement, per ser lliures.
Eugenia Rico és llicenciada en Dret, Dret Comunitari i Relacions Internacionals. Va estudiar Guió de Cinema i Dramatúrgia en la RESAD i amb Fernando Trueba. A més, és autora de més de deu novel·les traduïdes a dotze idiomes. Guanyadora del Premi del Festival Literari de Venècia “Incontri di Civilta” junt amb Ian McEwan com escriptors més innovadors a Europa en 2018. Finalista del Pushcart Prize als Estats Units amb el seu relat “Waste” publicat per la revista de Califòrnia Eleven Eleven. A Espanya ha estat guanyadora del Premi Azorín, del Premi Ateneu de Sevilla, del Premi Espiritualitat, finalista del Premi Primavera, i guanyadora del Premi Llanes de Viatges.
Va escriure, va dirigir i va estrenar al “Teatron” de Tel Aviv amb actors israelians i palestins l’obra “Who kills Picasso”. També és directora del curt “The other side of the coin”. Ha estat guionista per a programes de Televisió Espanyola com “España entre el cielo y la tierra”, a més d’exercir d’entrevistadora en programes de televisió com a “Letra a letra” i de guionista en “The Cubby House Project”. En 2023 va dirigir la pel·lícula “Poderosas” produïda per Mil i una historias.
Ha publicat les novel·les Los amantes tristes (2000), La muerte blanca (Premi Azorín 2002), La edad secreta (finalista del Premi Primavera de Novel·la 2004), El otoño alemán (Premi Ateneu de Sevilla 2006) i Aunque seamos malditas (2011), així com l’assaig El país de las vacas sin ojos (Premi Espiritualitat 2005). El conjunt de la seva obra va rebre la Beca Valle-Inclán de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma. En 2011 va ser la primera novel·lista espanyola triada “Escriptor en Residència” pel programa International Writing Program de la famosa Universitat de Iowa.
En 2012 va publicar un llibre de contes en Pàginas de Espuma amb el títol El fin de la raza blanca. Amb Juan Cruz ha publicat Saber narrar, manual oficial de l’Institut Cervantes en teoria de la narrativa. El seu conte ‘Waste’ publicat per la revista de Califòrnia, Eleven eleven, va ser nominat al Pushcart Prize als Estats Units.
En 2014 va guanyar el Premi Llanes de Viatges amb El camino del diablo, que acaba de publicar-se a Itàlia amb gran èxit amb el títol Il sentiero del diavolo. En 2018 va guanyar juntament amb Ian McEwan el Premi Bauer Ca Foscari del Festival Literari de Venezia, Incontri di Civilta que premia als escriptors que han realitzat aportacions més valuoses a nivell mundial a la literatura contemporània.