Exposició
El pas de la llacuna Estígia: Paisatge, resiliència i territori
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17. Castelló)
Inauguració, dijous, 23 d’abril, 19.30 hores.
Fins al 4 de juliol de 2026. Obert: de dilluns a dissabte, de 17.30 a 20.30 hores, i dissabtes, a més, d’11.30 a 13.30 hores. Festius tancat.
L’exposició pren el seu títol de l’obra El pas de la llacuna Estígia, peça fundacional en la consolidació del paisatge com a gènere autònom en la tradició occidental. En ella, el paisatge deixa de funcionar com a fons narratiu per a convertir-se en estructura de sentit: una construcció visual en què la figura humana es redueix i el territori adquireix un paper dominant, articulat per la perspectiva atmosfèrica i la gradació cromàtica.
A partir de la Col·lecció Deltoro-Vives, un dels conjunts més rellevants de la Comunitat Valenciana per a l’estudi del paisatge, l’exposició reuneix un ampli corpus d’obra gràfica flamenca i holandesa amb impressions del segle XVI i XVII, amb peces d’artistes com Anthonie Waterloo, Herman Saftleven, Jan van de Velde II, Lucas van Uden, Jacob van Ruisdael o Hans Bol, entre altres. Estes estampes provenen d’un context europeu de circulació d’imatges que va ser decisiu en la construcció del paisatge com a sistema visual, tècnic i cultural.
El conjunt històric dialoga amb una destacada selecció d’obres contemporànies procedents de col·leccions institucionals, museus, galeries i fons privats d’àmbit nacional i internacional. Entre les institucions participants es troben el Museo Centro de Arte Dos de Mayo (Móstoles), la col·lecció de l’Ajuntament de València o la col·lecció Banco de Sabadell, així com galeries com Luis Adelantado, Galería Nordés, Galería The Goma, ProjecteSD, Carreras Mújica o Elvira González, a més de col·leccions privades i fons d’artista.
Entre els agents internacionals representats destaquen projectes editorials i galeries com Borch Editions (Copenhaguen, Dinamarca) i Galerie Analix Forever (Ginebra, Suïssa), junt amb obres vinculades a contextos de circulació artística als Països Baixos, França i Alemanya, cosa que reforça la dimensió transnacional del projecte.
En este context, artistes com Bleda i Rosa, Sergio Belinchón, Mimiko Türkkan, Lara Almárcegui, Alain Urrutia, Xavier Ribas, Hamish Fulton, Albarrán Cabrera o LUCE, entre altres, reactiven la noció de paisatge des d’enfocaments diversos que van de l’arxiu a la intervenció, de la fotografia al gest conceptual, desplaçant el seu sentit cap a una reflexió sobre el territori, la seua transformació i els seus modes de representació.
El diàleg entre ambdós blocs no respon a una lògica cronològica, sinó a un sistema de ressonàncies visuals i conceptuals. Si l’obra gràfica flamenca i holandesa sistematitza una mirada sobre el món basada en la reproducció i la circulació d’imatges, les pràctiques contemporànies introduïxen una lectura crítica del paisatge com a construcció històrica, cultural i política.
En este marc, El pas de la llacuna Estígia no opera únicament com a referència iconogràfica, sinó com a figura conceptual de trànsit. L’exposició s’articula com un llindar entre temporalitats de la imatge, on distintes formes de representació del territori se superposen sense resoldre’s en una narrativa lineal.
El paisatge s’entén ací com una construcció inestable en què natura i cultura funcionen com a capes de producció visual i històrica. Des dels sistemes de representació del segle XVII fins a les pràctiques contemporànies, el paisatge apareix com un dispositiu de mediació entre el món i la seua interpretació.
Al llarg del recorregut emergixen distintes configuracions del paisatge —evasió, treball, ruïna, oci, conflicte o desplaçament— que operen com a intensitats de lectura més que com a categories tancades, permetent una aproximació complexa a la relació entre imatge i territori.
A través de la diversitat de tècniques i suports —del gravat a la fotografia, la pintura, la instal·lació o el vídeo— el paisatge es revela com un camp en permanent reconfiguració, situat entre la persistència de les seues formes històriques i la seua contínua transformació contemporània.
El pas de la llacuna Estígia planteja el paisatge no com un motiu heretat ni com a objecte de contemplació, sinó com un règim de trànsit: un espai on la imatge no representa el món, sinó que negocia contínuament les seues condicions d’aparició.
- Comissaris: Vicente Deltoro i Alfredo Llopico
- Col·labora: Ajuntament de Castelló i Diputació de Castelló
