Cicle “En primera persona”
Miguel Noguera: Ultrashow
Dimecres, 7 de juny, 19.30 hores.
Sala d’Actes de la Cambra de Comerç de Castelló (Av. dels Germans Bou, 79, 12003 Castelló de la Plana)
Entrada gratuïta amb reserva prèvia d’invitacions prement ací
“Si el món s’acaba…, almenys podrem dir que algú va fregar amb la punta dels dits els límits expressius del que és graciós.” Així definia el cineasta Nacho Vigalondo l’humor irreverent i descregut de Miguel Noguera.
Miguel Noguera (Las Palmas de Gran Canaria, 1979) és un humorista, dibuixant i escriptor espanyol. Als tres anys es va traslladar amb la seua mare a Mallorca. És llicenciat en Belles arts en la Universitat de Barcelona. Pot dir-se que va ser allí on van començar a fusionar-se la seua destresa per al dibuix, la seua tendència cap a un humor de l’absurd, i la seua afició a un estil de performance disbauxada basada en la llei del mínim esforç.
Amb els anys aqueixes primeres temptatives performatives evolucionarien fins a convertir-se en el Ultrashow. En el Ultrashow Miguel Noguera, sense cap companyia en escena, explica al voltant de 20 o 30 idees/ocurrències/imatges mentals o pensaments, un darrere l’altre i sense importar massa l’ordre. Totes elles seleccionades del material d’anotacions i dibuixos que elabora diàriament, les presenta ajudat d’imatges projectades en una pantalla (dibuixos propis, imatges trobades en Internet i fotografies fetes amb el mòbil). Però, encara que porta anotats en un paper els títols de les idees que vol comunicar, i explica el mateix material durant diversos mesos, Ultrashow és un monòleg amb passatges improvisats i divagacions inesperades, a cavall entre la conferència i la peça teatral.
Un espectacle còmic, encara que les idees no tenen per què ser còmiques en si mateixes, i amb un to del discurs que pot ser vehement (com el d’un telepredicador o un líder totalitari), i a vegades es poden tornar suau i informal (com el d’un estudiant adolescent). Comença amb un breu cant improvisat (el contingut i les incidències del qual comenta immediatament després d’haver-ho cantat) i acaba amb la lectura d’un text d’acomiadada autoreferent. El seu és un art difícil d’encasellar, que transita sense complexos entre les sales del teatre i les del museu.
