La construcció de l’Església de San Miguel Arcàngel de Castelló, situada al carrer d’Enmig de Castelló, està datada el 20 de maig de 1679, moment en el qual la Confraria de Llauradors es va dirigir al Consell de la vila sol·licitant aixecar una capella en honor de l’Arcàngel San Miguel. La descrivien com un temple de 90 peus de longitud, quaranta-dos de latitud i trenta-set d’altura, superant la torre-campanar a l’església uns vint-i-vuit peus.
És de planta jesuítica d’una única crugia d’ordre compost amb capelles entre contraforts i senzilla decoració barroca. Té cor alt als peus de la planta, campanar adossat típic de les esglésies castellonenques i portada adovellada d’estil renaixentista.
L’església va tenir culte ininterromput fins als anys seixanta del segle XX, malgrat l’intent en 1931 de destinar el temple a Palacio de Justícia. Després de la Guerra Civil es va renovar per a obrir-la al culte amb motiu de les obres de la, llavors, arxiprestal de Sant María.
Tancada al culte en els anys seixanta, va anar en 1974 quan es va formar una operació de venda de l’església per part del Bisbat, justificada en el fet que no presentava funció de culte, que no va fructificar, romanent des d’aquests moments abandonada. Convertida en magatzem es va degradar progressivament.
L’edifici figura en el catàleg d’edificis de rellevància local del Pla General d’Ordenació Urbana de Castelló. Per això en 1987 l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat i Caixa d’Estalvis de Castelló va adquirir l’edifici, encarregant a l’arquitecte Francisco Segarra Bel la seva rehabilitació en 1988 amb l’objectiu de convertir-la en Sala d’Exposicions.
En l’actualitat la Fundació Caixa Castelló programa a la sala exposicions, concerts, conferències i tot tipus d’activitats culturals.
