La Lligotària: Acció Carles Santos
Acció artística, en col·laboració amb Fundació Caixa Vinaròs, de la pianola Lligotària, després de la projecció del documental Visca el piano! de Pere Portabella
Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (carrer Enmig, 17. Castelló). Dissabte, 2 de desembre, 19.30 hores.
Entrada lliure amb invitació gratuïta prement ací
El repertori expressiu de Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017), és variat i extens. Travessa diferents moviments històrics, com el renàixer de l’avantguarda històrica amb Fluxus, el conceptualisme, el minimalisme musical americà o la consciència postmoderna. A més, es produeix en l’espai de la intersecció de diferents llenguatges artístics, com la música, el teatre i les arts plàstiques. Però, abans de res, ens trobem davant un músic que a més de compondre i concebre la música com a organització del so, va indagar sobre la seua materialitat, la seua escriptura, la seua relació amb altres arts i, en definitiva, el seu sentit.
És necessari destacar, en primer lloc, el prominent lloc que ocupa el piano en moltes de les seues creacions escèniques, performísticas i filmográficas. A part, està l’òbvia circumstància que el piano és el punt de partida de la genealogia artística de Santos, ja que l’inici de la seua carrera es produeix com a intèrpret de piano -aspecte que, d’altra banda, no va abandonar-.
El piano, doncs, a part de ser l’instrument amb el qual va interpretar i va compondre, va adquirir una dimensió com a objecte fetitxista present en gran part de les seues creacions i representant diferents relacions (piano/tortura, piano/treballe, piano/sexe…), passant per totes les fases de les grans passions. Així, la presència del piano com a objecte és una constant inspiració en gran part de la seua producció escènica i cinematogràfica.
Santos interpreta a Bach, Chopin, Brahms, Schubert, Wagner… però també compon i toca, evidenciant el paper central del piano en la seua creació, fins a arribar a la pianola, un instrument que cobra vida pròpia i es converteix en un personatge que, segons paraules del mateix Santos “balla la seua pròpia música, es mou, gira, va i ve. Jo no estic, però queda la pianola a dalt, tots estem sotmesos al rigor absolut d’aquesta màquina…. Al principi vaig descobrir les seues característiques peculiars. Instrumentalment és capaç de fer coses que una persona no seria capaç de fer, però al mateix temps és una màquina i, per tant, no té la presència ni la subtilesa que té una persona tocant el piano”.
Lligotària és un personatge-màquina de Carles Santos que interpreta i interactua en l’espai a partir d’una peça de Bach. La Lligotària no havia sigut posada en escena des de la seua presentació en el Liceu de Barcelona en 1997. Fundació Caixa Vinaròs, propietària de la Lligotària, l’ha restaurada per a l’ocasió, de manera que funcionarà a la sala Sant Miquel després de la projecció de ‘Visca el Piano!’ un documental de dotze minuts del director Pere Portabella en el qual Carles Santos interpreta algunes de les seues peces al piano, amb la participació de la Lligotària. Aquest documental va ser realitzat per a l’exposició sobre Carles Santos “Visca el Piano!”, celebrada en la Fundació Miró de Barcelona durant l’estiu de 2006.
La Lligotària és una pianola marca Aeolian construïda entre 1925-1932 i adaptada per Carlos Santos per als seus espectacles. La primera vegada que va ser utilitzada va ser en 1994. Té motors de mobilitat en tots les direccions i comandament a distància. Està equipada amb una font d’alimentació de quatre bateries connectades a un convertidor. Té motors de tracció, direcció, elevació i acceleració i incorpora un sistema automàtic de parada d’emergència. Des del comandament a distància es poden controlar totes les funcions de mobilitat i de la pianola. Amb això es genera una curiosa obra escultòrica en moviment que mostra l’apassionada relació de Carles Santos amb els seus pianos. Un element d’allò més notable de l’obra de Santos, un artista capaç de generar un univers poètic, musical i visual coherent, radical i compromés amb la seua època i amb el públic.
