Xerrada-col·loqui
Carles Santos: vanguarda, transgressió i ruptura dels llenguatges
Dimecres, 6 de maig de 2026, 11.00 hores. CFPA Jordi de Sant Jordi (Carrer Ángela Portalés Romero, s/n). 12600 La Vall d’Uixó
La música, el teatre i la performance no sempre busquen agradar. A vegades, la seua funció és qüestionar i trencar les expectatives del públic. En aquest territori se situa l’obra de Carles Santos, una de les figures més singulars i radicals de la creació contemporània a Espanya.
Nascut a Vinaròs el 1940, Santos es va formar com a pianista al Conservatori del Liceu de Barcelona i va completar estudis a París, on va entrar en contacte amb la tradició musical europea més exigent. Durant els seus primers anys va desenvolupar una sòlida carrera com a intèrpret especialitzat en música contemporània, abans d’iniciar un gir progressiu cap a l’experimentació i la ruptura dels llenguatges artístics convencionals. El seu encontre amb les avantguardes internacionals i amb figures com John Cage va ser decisiu per a obrir la seua obra a noves formes d’entendre el so, el temps i l’escena.
A partir d’eixe moment, Santos desborda els límits de la música per a endinsar-se en un territori híbrid on conviuen composició, acció escènica, cos, imatge i teatralitat. La seua obra no es pot entendre des d’una sola disciplina: el piano es converteix en objecte dramàtic, l’intèrpret en cos exposat i l’escena en un espai de tensió constant entre ordre i excés.
En aquesta trobada s’explora la trajectòria de l’artista de Vinaròs des d’una perspectiva crítica i cultural, relacionant el seu treball amb la idea històrica d’allò que desafia les normes establides i provoca reaccions intenses en la seua època, analitzant com certes obres artístiques, precisament per la seua capacitat d’innovar i per ser vanguardistes, contribueixen a fer evolucionar i revolucionar l’art en el seu temps.
Des de l’escàndol pictòric en la història de l’art —com va ocórrer amb obres mestres del Renaixement— fins a les propostes de ruptura del segle XX, veurem com l’art ha evolucionat sempre en tensió amb el seu context social. En el cas de Carles Santos, aquesta tensió arriba a la seua màxima expressió: el piano, el cos i l’escena es converteixen en un espai de conflicte on la música deixa de ser només so per a transformar-se en experiència, acció i provocació.
La xarrada-col·loqui serà impartida per Alfredo Llopico, director artístic de la Sala Sant Miquel de Castelló, un espai de la Fundació Caixa Castelló en el qual la figura de Carles Santos és motiu de reinterpretació contínua.
