Olor de Castelló. Percepcions olfactives de colección olorVISUAL. Fundación Ernesto Ventos
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (Enmig, 17. Castelló)
Del 10 de març al 30 de maig de 2021. Obert: de dilluns a dissabte, de 17:30 a 20:30 hores, i dissabtes, a més, de 11:30 a 13:30 hores. Festius tancat
Les olors activen els nostres records, malgrat que no tenim consciència d’aquest fet fins que ens en fan adonar. El sentit de l’olfacte ens guia des del naixement, i és essencial per anar construint uns records olfactius que connecten amb el nostre jo més íntim a mida que anem bastint la nostra memòria olfactiva.
Olor de Castelló. Percepcions olfactives de colección olorVISUAL ens vol fer recordar, a través de les olors i de les obres d’art contemporani de la col·lecció, fets que descriuen la història de la ciutat.
El projecte expositiu es desenvolupa a partir de quatre cultius –cànem, garrofes, taronges i arròs– per la seva incidència en les transformacions físiques i econòmiques experimentades per Castelló. També se centra en la mar i el port, elements indispensables en la seva història, de la qual veurem seguidament algunes pinzellades.
Cannabis sativa o cànem comú. Teixir la vida: fil, llenç i llençols
Notes olfactives: herbàcia – floral
Ens estem referint a un sabor amarg i d’aroma penetrant, de color groc verdós o bru. Així interpretem a colección olorVISUAL la història del cànem: la veiem plasmada en els colors verdosos de les obres de Jus Jutmans o de Berta Cáccamo, que groguegen a l’obra de José Maria Guerrero Medina. Els camps van adquirint l’aspecte de la peça de Lawrence Carrol i Jürgen Parteheimer i la canya seca es veu en l’obra de Moisès Villèlia. Els estris volen ser representats amb l’obra de Laura Lio i el producte resultant de tot el procés, teixits i teles, amb obres de Mark Hagen, Fabian Marcaccio i Daniel Verbis.
La garrofera. De la llenya vella, naixen flors i arbres
Notes olfactives: gourmand – dolça
Des de colección olorVISUAL, veiem els arbres verds en terreny sec a través de les obres de Juan Bufill, Santi Moix, Lluís Lleó, Manolo Paz, Miler Lagos. Troncs caragolats i arrels profundes es representen en les peces d’Albert Miralta, Pele Torres, Antonio Saura. En les obres de José María Guijarro i Xavi Puente podem copsar la fusta que amb el pas dels anys s’enrobusteix. L’olor entre dolça i aspra que es percep quan estem envoltats de garroferes l’atrapem amb les obres d’Antonio Girbés i Emanuel Seitz.
Els tarongers. “Ha entrat pel meu balcó la primavera amb olor de tarongina i de mar”
Notes olfactives: floral – fusteny
A colección olorVISUAL les extensions de colors verds i taronges ens inspiren els treballs de Toño Barreiro, Charo Pradas, David Ymbernon. Les fileres d’arbres fins a l’infinit ens fan pensar en les obres d’Alfredo Alvarez Plágaro, i l’olor que en l’època de floració omple l’ambient de primavera en les d’Equipo 57, Mayte Vieta, Aurèlia Muñoz. Els fruits plens de suc, colors brillants i aromàtics, els veiem plasmats en Miroslaw Balka, Juan Diego Miguel, Antonio Ballester Moreno.
Els arrossars. De quan a Castelló l’arròs a més de menjar-se es cultivava
Notes olfactives: verd – floral
Terrenys en espera –Bosco Sodi, Günter Förg– de ser inundats i verdor que vol aflorar: Ellen Kooi, Antoni Muntades. Camps amb la planta crescuda, Pedro Cabrita Reis, a punt per a ser el fruit collit. Olors dolcenques i pols en triar el gra abans de portar-lo a taula: Joan Cortés, Pavel Büchler.
La mar i el port. La maresia és l’olor a mar
Notes olfactives: marí – metàl·lic
Aigües blaves que canvien segons la claror i les estacions, tranquil·les o braves: Hugo Fontela, Joan-Josep Taharrats, Paloma Navares. Aigües que es transformen dins del port, s’embruten i perden aquella olor de llibertat per a tornar-se denses: Luis Gordillo, Jordi Alcaraz. L’horitzó –Vicent Carda, Herbert Hamak– que veiem des dels camps conreats i la ciutat que separa el cel de la terra, el cel del mar.
“Les paraules s’obliden, les olors no” ens remarcava sovint Ernesto Ventós, artífex de la col·lecció i perfumista. El projecte Olor de Castelló vol donar sentit a aquesta frase a través de les olors que acompanyen les obres de colección olorVISUAL: la memòria olfactiva dels castellonencs plasmada en art.