Jornada performativa
Antonio Ortuño: “L’altra cara. L’estètica de l’aliment: desig i artifici”
Sala Sant Miquel, Fundació Caixa Castelló (C/ Enmedio, 17), dissabte, 19 de juliol, de 18.00 a 21.00 hores. Entrada lliure amb reserva prèvia a través del correu electrònic cultura@fundacioncajacastellon.es (limitada a 25 persones, s’enviarà confirmació)
La Fundació Caixa Castelló acull una jornada performativa que transcendeix els límits entre disciplines i proposa una experiència estètica, sensorial i crítica des de la pràctica expandida de l’art contemporani i la gastronomia conceptual. L’artista multidisciplinari i xef privat Antonio Ortuño presenta L’altra cara. L’estètica de l’aliment: desig i artifici, un projecte que opera com a performance curatorial i laboratori de pensament visual.
Lluny de concebre el menjar només com a necessitat o celebració, Ortuño el reconfigura com a dispositiu simbòlic carregat de tensions: el desig, la sofisticació, la imatge, l’artifici. Des d’una perspectiva estètica i política, la proposta planteja una relectura crítica dels nostres hàbits alimentaris, explorant com el menjar funciona com a fetitxe, com a construcció cultural i com a relat contemporani de poder, classe i pertinença.
Menjar, mirada i representación. L’aliment, en aquesta jornada, es desplega com a signe visual, suport narratiu i territori de debat. L’experiència s’articula al voltant de peces i referències que creuen disciplines —ceràmica, escultura, animació, disseny, rebosteria d’avantguarda— en un recorregut pel plaer visual del menjar i les seues implicacions ètiques, ecològiques i simbòliques.
A través d’una presentació performativa, s’estableix un diàleg amb una selecció d’artistes i creadors contemporanis que utilitzen l’univers gastronòmic com a llenguatge, metàfora o camp especulatiu:
- Chloe Wise (Canadà). Les seues escultures i pintures hiperrealistes, com Bagel No. 5, combinen elements del luxe amb menjar quotidià per ironitzar sobre el fetitxisme de marca i el consum visual. En la seua obra Full-Sized Body, Erotic Literature (2015), analitza com el desig i el consum configuren identitats de classe, gènere i pertinença. Wise revela com els aliments esdevenen icones aspiracionals, carregades d’una simbologia ambigua entre allò banal i allò sagrat.
- Teresa Tomás (Espanya). Artista visual i escultora que explora la cuina com a mitjà performatiu i poètic. En el seu projecte Palomita de Maíz, crea criatures efímeres que només existeixen com a imatge i emoció, construïdes amb ingredients, vapor i calor. El seu treball activa una dimensió afectiva de la cuina, en la qual allò culinari es converteix en memòria tàctil i metàfora visual.
- Avraham Ben Shoshan (Israel). Fundador de l’estudi ABS Objects, treballa amb ceràmica i vidre per generar peces que reconfiguren allò quotidià en poesia visual. La seua pràctica, entre el disseny i l’art, produeix objectes que són alhora funcionals i narratius, qüestionant la distinció entre art aplicat i art autònom.
- Jonathan Lindgren (Suècia). Animador 3D que fusiona llenguatges de l’anime japonés amb humor i estranyesa visual. En el seu curt How to Make Sushi, transforma el procés culinari en una coreografia emocional, explorant l’acte de cuinar com a ritual íntim i mecanisme d’expressió sensorial.
- Dinara Kasko (Ucraïna). Arquitecta convertida en pastissera que utilitza programari de modelatge 3D per dissenyar motles únics amb els quals crea postres geomètriques i minimalistes. El seu treball habita el llindar entre la gastronomia molecular, el disseny paramètric i l’art digital, desafiant els límits entre allò comestible i allò escultòric.
- Min Su Kim (Corea del Sud). En el seu projecte Living Food, desenvolupa plats que simulen organismes vius, fusionant biologia sintètica, gastronomia molecular i videoart. El menjar es presenta com a entitat mutant, qüestionant la frontera entre allò orgànic i allò artificial, entre la ciència i l’estètica.
- Vanessa McKeown (Regne Unit). Fotògrafa i directora d’art que produeix imatges en què globus es transformen en fruites i verdures, generant composicions surrealistes d’alt impacte visual. La seua estètica pop i minimalista posa en qüestió l’artificialitat del quotidià i la manera com allò alimentari és representat en la cultura visual contemporània.
Macedonio de Teresa Tomás. @teresatomas_art
Crítica, territori i sostenibilitat. Juntament amb el desplegament estètic, la jornada planteja una mirada crítica als sistemes alimentaris actuals: l’impacte ecològic de la indústria, la desaparició dels sabers tradicionals, la pèrdua de biodiversitat i la desconnexió amb allò local.
Més que una proposta gastronòmica o artística, L’altra cara es concep com una acció transdisciplinària que convida a repensar el menjar com a gest polític, forma de coneixement i motor de canvi. Apostar pel comerç de proximitat, la cuina d’aprofitament i la creació amb arrel local esdevé ací no només una estratègia de sostenibilitat, sinó una poètica de la resistència.
Antonio Ortuño. Nascut a Elx el 1970, Antonio Ortuño es va traslladar l’any 2005 a Nova York, on va consolidar la seua trajectòria en l’àmbit de l’art contemporani, treballant amb fotografia, videoart, dibuix i performance. Paral·lelament, desenvolupà una intensa trajectòria en el món de la cuina, establint un diàleg constant entre art i gastronomia.
En l’escena novaiorquesa ha exposat de manera individual i ha comissariat projectes com Under the Subway Video Art Night (des del 2011), centrat en el videoart en entorns urbans no convencionals.
La seua obra gira entorn de conceptes com el buit interior, la solitud, el ritu quotidià i l’aliment com a símbol emocional i social. En sèries com Emptiness, combina peces sobre paper en acrílic amb accions performatives on l’acte de menjar esdevé ritual íntim i reflexió visual.
Des d’espais com Espacio Brut (Madrid), ha desenvolupat propostes que entrellacen arquitectura emocional i narrativa visual, creant un llenguatge propi en la cruïlla entre allò gràfic, performatiu i simbòlic.
En paral·lel a la seua pràctica artística, Antonio Ortuño va professionalitzar la seua vocació culinària a Nova York creant Garlic & Parsley’s, la seua empresa com a Xef Privat, especialitzada en cuina mediterrània contemporània. El 2022 va tornar a Espanya, consolidant el seu treball com a xef privat viatjant pel món i creant experiències culinàries.
El seu treball se situa en la cruïlla entre art visual, performance i cuina com a llenguatges inseparables. La taula, els aliments i els gestos culinaris s’entenen en la seua pràctica com a suports performatius que expressen memòria, desig, territori i societat.
En L’altra cara, presentada a la Fundació Caixa Castelló, Ortuño desplega aquest enfocament transdisciplinari en una experiència estètica i crítica que interpel·la els nostres modes de consum, la sostenibilitat i la dimensió simbòlica de l’alimentació.
