Xarrada-col·loqui
Vicent Todolí: “Quisiera crear un jardín (y verlo crecer). Entre el arte y la tierra”
Dijous, 30 d’abril, 19.30 hores. Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (Enmig, 17. Castelló)
Entrada lliure fins a completar aforament amb reserva prèvia gratuïta aquí
Vicent Todolí (Palmera, València, 1958) és una de les figures més rellevants de la gestió cultural i la curadoria d’art contemporani en l’àmbit internacional. Llicenciat en Història de l’Art, va iniciar la seua trajectòria professional en el context espanyol, vinculant-se molt prompte a projectes expositius de caràcter innovador que van marcar un canvi de paradigma en la manera d’entendre el museu i la pràctica curatorial a finals del segle XX.
Al llarg de la seua carrera ha ocupat responsabilitats de primer nivell en institucions de referència com el Museu Serralves de Porto, del qual va ser director, així com diversos càrrecs en l’àmbit museístic internacional, consolidant una trajectòria estretament lligada a la construcció de discursos expositius contemporanis. El seu treball ha contribuït a la consolidació d’una lectura crítica de l’art recent, amb una atenció especial a les pràctiques conceptuals, les dinàmiques institucionals i la relació entre obra, espai i públic. En paral·lel, ha desenvolupat una intensa activitat com a assessor, comissari i mediador cultural, participant en projectes que han tingut una influència notable en l’articulació del panorama artístic europeu i internacional.
El seu perfil professional es caracteritza per una combinació poc freqüent entre rigor institucional, capacitat de pensament crític i una sensibilitat particular cap a les transformacions del sistema de l’art en les darreres dècades. Aquesta trajectòria el situa com una de les veus més significatives en la reflexió sobre el paper dels museus i les institucions culturals en el present.
En els últims anys, Vicent Todolí ha desenvolupat un projecte personal a la seua localitat natal de Palmera, a la comarca de la Safor, centrat en el cultiu, la recuperació i l’estudi de varietats de cítrics. Aquest treball, recollit en el llibre Quisiera crear un jardín (y verlo crecer). Entre el arte y la tierra, no s’ha d’entendre com una derivació biogràfica, sinó com una extensió de la seua manera de pensar la cultura des de la matèria i el territori.
El projecte del jardí s’articula com un espai d’investigació a llarg termini en què conflueixen botànica, agricultura i observació del paisatge. A través del cultiu de cítrics, Todolí explora qüestions relacionades amb la diversitat, la classificació, la memòria agrícola i els ritmes naturals de creixement, situant l’experiència del camp com un àmbit de coneixement autònom. El jardí funciona així com un laboratori viu, on la temporalitat lenta de la natura introdueix una forma diferent d’atenció i de pensament.
Aquesta experiència ha donat lloc a una reflexió més àmplia sobre les relacions entre cultura contemporània i ecologia, entre institució i territori, entre producció simbòlica i processos materials. En aquest encreuament se situa la conversa que proposa la seua obra recent: no com a oposició entre art i natura, sinó com un continu en què ambdós camps s’interroguen mútuament des de les seues pròpies lògiques.
