La Nit de Sant Miquel
Dissabte, 27 de setembre, de 19.30 a 23.00 hores
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (C/ d’Enmig, 17. Castelló). Entrada lliure fins a completar aforament
La història de l’actual Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló, al carrer Enmig de Castelló, s’inicia el 20 de maig de 1679, moment en què la Confraria de Llauradors es va adreçar al Consell de la vila sol·licitant alçar una capella en honor a sant Miquel.
La commemoració, la festivitat de la qual se celebra el 29 de setembre, coincideix amb l’equinocci de tardor, marcant el final del cicle agrari de l’estiu i l’inici de la preparació per a la sembra d’hivern.
L’antiga església de sant Miquel de Castelló, amb 462,55 metres quadrats, és de planta jesuítica de nau única amb volta de canó. L’església va mantindre el culte ininterrompudament fins a 1936, malgrat l’intent de 1931 de destinar el temple a Palau de Justícia. Després de la Guerra Civil es va reobrir al culte amb motiu de les obres de l’aleshores arxiprestal de Santa Maria. Tancada al culte als anys seixanta, va ser en 1974 quan es va intentar una operació de venda de l’església per part del Bisbat, justificada en el fet que ja no tenia funció de culte, però que no va prosperar, de manera que va quedar des d’aleshores abandonada. Convertida en magatzem, es va degradar progressivament.
L’autorització de venda va ser donada a Roma el 23 de gener de 1974. El 24 de febrer de 1987 el Consell d’Administració de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló va prendre l’acord de comprar l’immoble. El comprador assumia l’obligació de no enderrocar l’edifici ni canviar-ne l’estructura i acceptava que es destinara a fins culturals i socials. Per això, en 1988, sota la direcció de l’arquitecte Francisco Segarra Bel, es va transformar en Sala d’Exposicions i es va destinar a activitats culturals.
.
Activitats previstes
18.30 h: Visita guiada sobre la història de la Sala Sant Miquel i l’exposició en curs, a càrrec de l’equip de mediació de la Fundació Caixa Castelló, Julia Serrano i Alfredo Llopico.
19.30 h: Acció artística: “Persistència de l’efímer”
L’artista Antonio Ortuño presenta una acció artística que reactiva l’imaginari dels bodegons barrocs per a situar-los en un diàleg contemporani entre estacions. A través d’aquesta intervenció, l’espai expositiu es converteix en escenari d’una trobada on art i gastronomia s’entrellacen en un mateix gest, desplaçant el bodegó de la seua condició pictòrica cap a un territori viu, efímer i compartit.
Els sabors de temporada s’erigeixen com a matèria artística: raïm, figues, bolets, carabasses, castanyes i altres fruits de la terra conformen un gran bodegó tardoral que funciona alhora com a instal·lació visual i com a experiència sensorial. El visitant no sols contempla la peça, sinó que en participa, degustant-la, i desdibuixant així les fronteres entre l’obra, l’espectador i l’acte de celebració comunitària.
Antonio Ortuño (València, 1970) és un artista multidisciplinari que treballa en la intersecció entre la instal·lació, la performance i la gastronomia. La seua pràctica explora els vincles entre l’aliment, el ritual i la memòria col·lectiva, proposant situacions on allò quotidià es transforma en esdeveniment poètic.
La seua trajectòria abasta projectes en museus, galeries i festivals dins i fora d’Espanya, en els quals desplega un llenguatge que combina la investigació estètica amb la mediació cultural i l’experimentació sensorial. Les accions d’Ortuño es caracteritzen per activar l’imaginari del públic a través de l’acte de compartir el menjar, generant comunitats efímeres que posen en tensió allò íntim i allò col·lectiu, allò material i allò simbòlic.
Amb aquesta proposta, la Sala Sant Miquel reaferma la seua vocació com a espai de producció d’experiències immersives, on l’art es concep com un dispositiu expandit capaç d’activar nous modes de percepció, trobada i celebració.
.
20.00 h: Acció sonora 1: Jesús Salvador “Chapi”: “Nova Simplicitat”
Jesús Salvador Chapi (Rafelbunyol, 1960) és un músic, compositor i pedagog valencià especialitzat en percussió. Fundador de l’Amores Grup de Percussió, la seua trajectòria s’ha caracteritzat per l’experimentació sonora i la recerca de nous llenguatges musicals. Format als Conservatoris Superiors de València i Alacant, va completar el seu aprenentatge amb destacats mestres internacionals i va ser integrant de l’Orquestra Filharmònica de Gran Canària.
La seua obra abasta peces com Vivencias, Fénix, Tinajas o Fantasía Canina, i el disc en solitari Travessíes, reflex de les seues experiències i viatges musicals. Chapi ha impulsat projectes multidisciplinaris com Afrikanbach i ha sigut protagonista del documental La sinfonía de las grúas, que explora la seua obra i el seu univers creatiu. La seua carrera evidencia un compromís constant amb l’experimentació, l’educació i la creació d’experiències musicals compartides, consolidant-lo com a referent de la percussió i la música contemporània a Espanya.
.
21.00 h: Acció sonora 2: José Luis Galiana + Carlos David Perales Cejudo: “Sons i Sorolls”
José Luis Galiana (València, 1961) és un saxofonista, improvisador, compositor, escriptor i editor valencià de reconeixement internacional. La seua obra transita entre la improvisació lliure, la creació electroacústica i el jazz d’avantguarda. Titulat pel Conservatori Superior de Música de València i diplomà en Estudis Avançats per la Universitat Politècnica de València, Galiana ha desenvolupat una intensa activitat artística i pedagògica durant més de quatre dècades. És fundador del segell discogràfic Liquen Records i de l’editorial EdictOràlia Llibres i Publicacions. La seua discografia inclou més de 60 treballs, entre els quals destaquen Soprano Saxophone Solos (2021), Electroacoustic Pieces 1999–2019 (2019) i Nanuk l’esquimal (2023). A més, ha publicat diversos assaigs sobre improvisació lliure i música experimental. El seu enfocament artístic es caracteritza per l’exploració sonora i la creació d’experiències auditives que desafien les convencions musicals establertes.
Carlos David Perales Cejudo (Úbeda, 1979) és un compositor, pianista i docent espanyol la obra del qual se situa en la intersecció de la música clàssica, l’electroacústica i la tecnologia sonora. Després de completar estudis superiors de piano, solfeig, direcció d’orquestra i composició en els Conservatoris Superiors de Música de Sevilla, Granada i València, va continuar la seua formació a Viena, on es va especialitzar en composició i direcció d’orquestra. És doctor en Arts Visuals i Intermèdia per la Universitat Politècnica de València i catedràtic de Tecnologia Musical al Conservatori Superior de Música de València. La seua producció abasta des de composicions electroacústiques com Plastic Bourrée, guardonada en el Concurs Internacional Luigi Russolo, fins a publicacions acadèmiques com Electroacústica: l’expressió del gest sonor (2011). Perales Cejudo és també autor del llibre Tècniques de mescla i mastering, una referència en l’àmbit de la producció musical.
