XI Jornades de Performance – Fundació Caixa Castelló
C.T.A.: COS, TERRA, AIGUA
Divendres 5 i dissabte 6 de desembre de 2025, a partir de les 19.00 h.
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (Enmig, 17. Castelló). Entrada libre con reserva previa gratuïta ací
La Fundació Caixa Castelló presenta, els dies 5 i 6 de desembre de 2025, a partir de les 19.00 h, la seua XI edició de les Jornades de Performance, un projecte que al llarg d’onze convocatòries ha consolidat un espai imprescindible per a l’art d’acció contemporani al territori.
En aquesta ocasió, la Sala Sant Miquel acull COS, TERRA, AIGUA, un programa que articula la trobada entre els elements primigenis i la corporalitat com a eixos del pensament artístic actual. Aquesta edició es planteja com una observació sensorial i crítica del nostre present: un moment liminar al final del primer quart del segle XXI, on el «sentir terra» emergeix com a necessitat col·lectiva i com a pulsió generacional.
Les jornades proposen una aproximació poètica i activa a la performance com a pràctica viva, no representacional, que obri espais de fragilitat, resistència i preguntes. La selecció d’artistes —creadors i creadores novells, emergents i profundament vinculats al territori— ofereix un recorregut per l’acció com a llenguatge i com a forma d’escolta: gestos que excaven la memòria, presències que ressonen amb la matèria, cossos que dialoguen amb els elements i amb el públic.
Comissariat per Álvaro Terrones, el programa reafirma el compromís de la Fundació Caixa Castelló amb l’experimentació, la recerca i la difusió de l’art d’acció, i situa de nou les jornades com un dispositiu obert d’intercanvi, d’experiència i de comunitat creativa.
L’art de la performance —o art d’acció— és hereu d’un llarg recorregut històric que travessa el segle XX. Des dels gestos rupturistes del dadaisme i les accions provocadores del futurisme, fins als happenings d’Allan Kaprow, que van desdibuixar les fronteres entre art i vida, la performance ha evolucionat com un camp obert i en constant transformació. Les pràctiques de Fluxus van aprofundir en aquesta expansió híbrida, fusionant música, objecte, acció i humor en propostes que qüestionaven el sentit mateix de la creació artística. Als anys setanta, el body art va introduir el cos com a matèria central, amb artistes com Vito Acconci, Chris Burden o Gina Pane, que exploraren la vulnerabilitat i la resistència física. Alhora, les accions feministes d’Ana Mendieta, VALIE EXPORT o Marina Abramović van situar el cos —especialment el cos femení— com a espai polític i de coneixement, obrint una nova manera d’entendre la performativitat com a eina de transformació i de qüestionament social.
Álvaro Terrones (Castelló, 1993) és artista, investigador i comissari especialitzat en art d’acció i pràctiques performatives contemporànies. La seua trajectòria combina la performance, la instal·lació i l’escriptura, amb un interès constant per la relació entre cos, territori i comunitat. Ha desenvolupat projectes en diversos espais independents i institucions culturals i ha participat en programes de formació i mediació artística orientats a creadors emergents. La seua mirada curatorial posa l’accent en l’experimentació, la proximitat i la construcció de contextos que afavereixen l’escolta i la implicació activa del públic.
DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE — 19.00 h
TERESA VILAR. M’interessa la vulnerabilitat que implica posar-se un mateix en escena; és per això que la meua obra es desenvolupa a través de l’art d’acció. L’acció possibilita esta obertura, permet estar a disposició de l’emoció i, en el meu cas, travessar el dolor, que és una part central del meu treball. Mitjançant la repetició prolongada d’un gest, porte el meu cos al desgast físic; l’acció sosté el malestar. Amb això, el dolor no desapareix: es redirigix cap a un dolor físic, de vegades més fàcil d’habitar.
JASON. Em dic Jason. Tinc 50 anys. La performance m’oferix un vehicle en què l’experiència i el seu processament, lliure de tota interpretació —ja que encara és presoner de l’acció—, es manifesten nítidament en l’espai, en el moment: el cos com a essència del present; l’acció com a interlocutora d’ambdós conceptes; la singularitat del moment com un fet irrepetible. No puc anomenar allò meu «obra» perquè, de veritat, és només experiència, i sap ben poc de com ha arribat fins ací i cap a on dirigix els seus passos.
MARTA DE LA T MALLAFRÉ. Acció que utilitza com a base l’experimentació de la relació entre el cos i l’espai. Entenent la infraestructura del flux com l’esquelet del terreny, es busca reproduir les estructures canal a través del gest i el moviment. Es tracta de cercar en el pla rasant la interacció dels pesos i buits que conformen este diàleg; la redistribució com a reformulació.
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE — 19.00 h
SURCOS són Mar Aragó, Eric Palma, Adrien Libert, Aloha Bauwens, Nick Rastrer, Nur Molina, Paule Cerda, Luisana Catalán, Àmbar Ruiz… És un grup interdisciplinari i internacional (SP, DE, BE, TK, VE…) sorgit a propòsit de l’art d’acció, sent el nucli que ens travessa i ens reunix la matèria de performance de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. Gràcies a això ens hem trobat i, al mateix temps, hem coincidit en interessos, condicions i característiques —certeses compartides en els processos creatius—. Som un grup que s’identifica en l’avidessa i l’entusiasme per trobar nous territoris i espais comuns. Som la inèrcia que desencadena la corporalitat en acció.
SANTIAGO LÓPEZ és un artista sonor que viu i treballa a València. És doctor per la UPV. La seua obra artística es construïx al voltant d’instal·lacions sonores, tot aplegant la saviesa de l’ofici del manteniment industrial i el treball escultòric del metall amb propostes antiartístiques de la cultura punk i plantejaments conceptuals. Com a investigador, s’ha interessat per la creació d’idiòfons —instruments musicals que utilitzen el seu propi cos com a matèria ressonadora— metàl·lics, a partir d’objectes quotidians o de llargues cordes tensades, que amplifica mitjançant micròfons piezoelèctrics.
