VIII Jornades de Performance Fundació Caixa Castelló
Sala Sant Miquel de la Fundación Caixa Castelló (carrer Enmig, 17. Castelló).
Sessions: dijous i divendres, 29 i 30 de setembre, a partir de les 19:00 horas. Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana
Entrada lliure fins a completar aforament. Reserva gratuïta d’assistència a cultura@fundacioncajacastellon.es o al telèfon 964232551. Ús obligatori de màscara i compliment de protocols de seguretat en sala.
El terme anglés ‘performance’ és utilitzat en les arts visuals, el teatre o la dansa, entre altres, per a indicar interpretació, actuació, rendiment o evolució d’una activitat. Aquest llenguatge artístic té com a característica la utilització del cos de l’artista com a suport i mig per a la creació. La performance es desenvolupa en l’espai i el temps, incloent a vegades mitjans audiovisuals com a projecció de vídeos, música o sons i la utilització dels més variats objectes; entre un sense fi de recursos proposats pels artistes. A més, apareix amb la intenció de destruir tots els codis i sistemes establits en el món de l’art, com una proposta total, com una manera de viure i com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.
A Espanya l’art de la performance es troba en un procés de creixement i efervescència, se succeeixen festivals i trobades com els organitzats per sisé any consecutiu per la Fundació Caixa Castelló sota la direcció del performer i poeta visual Bertomeu Ferrando Álvaro Terrones.
Álvaro Terrones Reigada (Castelló de la Plana, 1980), és artista i investigador especialitzat en performance i acció artística. Doctor en Belles Arts (Universitat Politècnica de València, 2018), ha realitzat estudis de postgrau en arts gràfiques tradicionals, Malerei-Grafik und Geichnung (Burg Giebichenstein Kunsthochschule, Trobe, Alemanya) i producció artística, pensament i cultura contemporània (UPV). Com a artista d’acció ha participat en nombroses trobades de performance i internacionals: AcciónMad (Madrid, Espanya), RIAP (Québec), Art Nomade (Chicoutimi-Québec), Performance Art Bergen (Bergen, Noruega), Performance Art Oslo (Oslo, Noruega), Mother’s Tongue (Hèlsinki, Finlàndia) o Performance art Meeting (Kassel, Alemanya), entre altres. També destaca en la seua trajectòria diverses estades d’investigació com en el Centre de Litografia (Leipzig, Alemanya), en el centre i editorial Le Le Lieu (Québec) i l’Arxiu Documentació Black Kit-Boris Nieslony (Colònia). En centres nacionals i exposicions derivades de la seua tesi en performance destaquen les exposicions col·lectives en el MUSAC, El Museu de Belles Arts de Castelló i el Centre del Carmen de Cultura Contemporània de València.
En la seua obra, el concepte del temps i la seua finitud és una temàtica constant, considerant la performance com un procés conscient i interdisciplinari en el qual es donen una sèrie de relacions entre l’artista i l’objecte d’interlocució. El seu treball també es caracteritza per objectivar en fases el cronograma creatiu i per l’operativitat en escena d’unes idees que, prèviament, ha planificat en coherència a la comunitat i el context en el qual manifesta l’acció. Actualment és professor de l’assignatura de performance en la Facultat de Belles Arts i Màster de Producció Artística en la Universitat Politècnica de València.
Dijous, 29 de setembre
Paula G. Ferrando: “Límit d’avanç”
En el seu treball busca presentar a l’altre un suggeriment poètic i de creació com a forma de lloc buit, ja que considera eixe lloc buit com quelcom que tot pot contindre. La qüestió temps és el concepte que engloba en trets generals la seua pràctica artística, interessant-se en allò que no té un caràcter perdurable clar, acostant-se a l’efímer en qüestions matèriques. A més de l’efímer, li interessa el treball amb gestos, materials o objectes que tenen una història per si mateixos, que criden la nostra atenció per la vida que se’ls associa: el subjecte, la seua experiència temporal, les seues vivències i afeccions i, en definitiva: la seua relació amb aspectes del present i del passat
Laura G. Roig: “Acció i efecte de desaiguar o desaiguar-se”
L’ interessa la poètica que atrapa tot allò que s’ha considerat com ambigu. Atreta per investigar sensacions que li costa traduir, els seus últims treballs han girat entorn de l’espai domèstic i la idea de refugi. El seu llenguatge plàstic se centra en l’escultura i instal·lació, on ha sigut habitual prendre com a referència elements objetuales, ja de per si, carregats de significat. Recentment, s’ha sentit molt còmoda expressant-me des de la retòrica de la performance, descobrint per mitjà de la manifestació amb accions una infinitat de possibilitats. Des d’esta nova òptica, ha pogut tractar noves inquietuds relacionades amb el propi cos i l’origen de les coses, qüestions de què s’ocupa actualment.
Alejandro Ocaña: “Random place for a random action”
Centra la seua pràctica artística en la creació d’espais en què, el performativo l’escenogràfic i l’escultòric dialoguen entre si, donant lloc a operacions dilatades en les que el cos executa accions constructives, generant així llocs en què habitar i generar trobades. Estos espais pretenen ser un punt de connexió en què diferents cossos, humans i no humans coincidisquen i coexistisquen en un acte en què la casualitat fa de mediadora per a així col·lectivitzar el fet performatiu.
Divendres, 30 de setembre
Lola Carbonell: “L’amor ens va fer passar calor”
Nascuda en família fornera, des que era xiqueta ha observat els processos en eixe entorn tan pròxim per a ella. Pel que creix elaborant xicotetes farinetes de pa, ajudant en els dies de mes treball i desenrotllant la seua sensibilitat fornera fins al punt en què interrelaciona les seues habilitats artesano/panaderas amb el camp artístic. Actualment cursa el Màster en Producció Artística en la Universitat Politècnica de València.
Laura G. López: “Objeto de decoración”
En el seu projecte artístic li interessa aprofundir en el significat i la poètica d’objectes quotidians i materials diversos com són la pedra, el cabell humà o les flors, sent estes últimes element important en la seua quotidianitat, tant a nivell professional, com en el pla artístic i personal. Busca la relació del seu cos amb l’objecte, ja siga establint un diàleg o emprant-ho com a mitjà.
Álvaro Terrones: “Gota que llisca no amera / Cimarrón”
En el seu projecte creatiu o producció artística, importen dos temes: el buit i el temps, el temps en acció i la seua velocitat. En la seua obra, de les relacions entre l’artista i l’objecte artístic sorgixen els relatius: actius metafòrics, poesia, que en seqüència constituïx el fet artístic. Confia en la funció social de l’art: véncer el terror; també en la resocialització a partir de la performance, en el desencant i en l’acció artística com a mitjà creatiu i inventiu que procura una extensió de la corporalitat i establix una prolongació real dels sentits i amb això de la intuïció.
