VI Jornades de Performance Fundació Caixa Castelló
Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17. Castelló). Entrada lliure fins a completar aforament, obligatori compliment normes de seguretat Covid-19
Sessions: divendres i dissabte, 16 i 17 d’octubre, a partir de les 19.30 hores. Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana
El terme anglés ‘performance’ és utilitzat en les arts visuals, el teatre o la dansa, entre altres, per a indicar interpretació, actuació, rendiment o evolució d’una activitat. Aquest llenguatge artístic té com a característica la utilització del cos de l’artista com a suport i mig per a la creació. La performance es desenvolupa en l’espai i el temps, incloent a vegades mitjans audiovisuals com a projecció de vídeos, música o sons i la utilització dels més variats objectes; entre un sense fi de recursos proposats pels artistes. A més, apareix amb la intenció de destruir tots els codis i sistemes establits en el món de l’art, com una proposta total, com una manera de viure i com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.
A Espanya l’art de la performance es troba en un procés de creixement i efervescència, se succeeixen festivals i trobades com els organitzats per sisé any consecutiu per la Fundació Caixa Castelló sota la direcció del performer i poeta visual Bertomeu Ferrando, catedràtic de Performance i Art Intermèdia en la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València, on va començar a fer classes el curs 1989/1990 i va organitzar el primer grup de performance i poesia en acció, anomenat Tusílago i una mica de blanc.
Ferrando és, a més, coordinador de la revista de poesia experimental Text poètic, redactor en les revistes: Doc(k)s, Inter i Textures. Ha realitzat performance en festivals a Europa, el Canadà, Mèxic, els EUA, el Japó, Corea, Vietnam, Singapur, Israel, República Dominicana, l’Argentina, Veneçuela i Xile. A més exposa la seua poesia visual i concreta en diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i a França. També forma part dels grups Flatus Vocis Trio, Taller de Música Mundana i Rojo, SIC i 3 i no cap de bestiar, dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció.
Per les aules de Ferrando, donada la seua llarga experiència de més de quaranta anys, han passat molts dels artistes que hui es dediquen a aquest camp tan controvertit tant en definició com en investigació. Per a aquesta ocasió torna a presentar el treball dels millors joves performers de l’assignatura de Performance de la Universitat Politècnica de València.
Divendres, 16 d’octubre, a partir de les 19.30 hores:
Jon Carrilero Garcí és un artista multidisciplinari de 24 anys la formació dels quals se centra especialment en els camps de la performance, la il·lustració i l’escultura contemporània. Actualment està acabant els seus estudis de grau de Belles arts en la Facultat de Belles arts Sant Carles en la Universitat Politècnica de València.
La seua acció consisteix en una dansa en la qual el so, produït per cadenes metàl·liques i el moviment creat pel cos, es retroalimenten entre si. D’aquesta manera les cadenes i el cos es necessiten mútuament per a existir. I només l’espectador té la clau per a concloure el cicle.
Dámaris Sempere és una artista multidisciplinària, nascuda a Elx i resident a València. La seua producció abasta la pintura, el collage i les arts d’acció. Co-funda el Col·lectiu Cúpula en 2018, el qual desenvolupa intervencions de caràcter revisionista en l’espai públic. Per a la seua acció de la Sala San Miguel implicarà els assistents a través de les paraules en la qual demostra que la fragmentació, la repetició i el trencament són temes troncals en la seua obra que es combinen amb l’experimentació i l’atzar donant com a resultat un caos contingut en cerca d’harmonia.
Jesús Domínguez Tapia s’ha format en Belles arts en la Universitat de Salamanca i la Universitat Politècnica de València. Té formació complementària mitjançant tallers impartits pels artistes Natsuko Tezuka i Johannes Deimling organitzats per Diàleg Obert. Investiga mitjançant l’art d’acció i la instal·lació conceptes com la temporalitat dels materials i l’espai delimitat. També recorre a elements sonors per a crear trobades entre cos i objecte.
La seua acció per a la Fundació Caixa Castelló és una pràctica d’investigació sobre la creació de l’espai esdevingut acompanyada per elements materials i sonors en els quals intervenen el concepte d’atzar i la incorporació de la improvisació variable. El so i les pauses suposen una alteració en la percepció de l’espectador, els quals són usats com a matèria primera per a conformar l’acció en el seu total. La simbiosi que ocorre entre les diferents corporalitats que habiten la performance és també objecte d’estudi en la realització d’aquesta.
Dissabte 17 d’octubre, a partir de les 19.30 hores:
Irene Hernández cursa actualment el Grau en Belles arts en la Universitat Politècnica de València, i estudia a l’escola Òrbita Espai d’Acrobàcia Aèria diferents disciplines compreses dins de la dansa aèria. Ha estudiat dansa contemporània amb Malén Iturri Morilla. Ha realitzat diverses performances individuals i col·lectives en diferents espais públics de València, en la Universitat Politècnica de València, i ha sigut seleccionada per al programa Residències en Columbiello, organitzat per Acció!Mad 2020.
En “Segellant el buit #2”, la seua acció per a Castelló, Irene planteja qüestions sobre l’individu i la seua condició com a tal, buscant un camí de reconciliació amb si mateixa i el seu entorn.
Claudia García Gynther és alumna de Belles arts de la Universitat Politècnica de València. Té formació en dansa clàssica i contemporània en el Conservatori Professional de Dansa de València. Actualment treballa les disciplines circenses.
El cos sempre ha sigut el fil conductor del treball de Claudia. El cos, la seua expressivitat, la seua plasticitat i la seua mutabilitat són l’element principal de la performance de Castelló. El cos com a identitat, com a punt d’unió, com a mètode d’expressió, com a forma de comunicació. El cos com a poesia, com a paisatge, com a naturalesa, com a mapa. El cos com a cartografia. El cos com a escultura viva, com a material escultòric, com a massa. El cos com a ens anònim, com a objecte, com a avatar. El cos com a lloc de transformació.
Rosa Marín ha realitzat accions individuals i col·lectives com a membre del Col·lectiu Lapassa. En 2019 va presentar “Ecoidentidad” en el marc de la Biennal Ciutat Vella Oberta de València; “Plast-eco” en el marc del Seminari Internacional Sonor a la Casa Encendida de Madrid i “Veure, mirar, observar” en la Fira ARC de Madrid. Altres accions seues són “Aigua Beneïda”, en Iberflora de València en 2018.
En 2017 va obtindre l’Esment d’Honor pel seu performance en l’espai Bosquearte, comissariat per Ana Tomás, en la 46a Fira Internacional Iberflora de València.
