Una mirada a l’abstracció als fons artístics de la Fundació Caixa Castelló

Del 12 de maig al 18 de juny. Casa Membrillera de la Fundació Caixa Vinaròs (Carrer de la Mare de Déu del Socors, 64, 12500 Vinaròs). Obert de dimarts a dissabte, de 17.30 a 20.30 hores.

Des de la creació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló ha transcorregut més d’un segle. Pel que respecta a la seua labor social i cultural, la Fundació Caixa Castelló és la seua hereua directa. L’Obra Social s’ha bolcat en benefici de la societat a la qual serveix, evolucionant i prosperant amb ella. I en la seua labor quotidiana, són les arts i les lletres les que continuen tenint afortunada presència. El patrimoni artístic de la Fundació Caixa Castelló és un dels seus llegats tangibles.

Per això, ara, podem visitar aquesta mostra, que és la conseqüència d’exposicions organitzades al llarg de dècades per l’Entitat. La contemplació d’aquests fons, a més, és una bona oportunitat per a crear-nos una visió panoràmica de l’evolució artística experimentada al llarg de més d’un segle a través dels treballs d’aquests destacats artistes, amb els quals la Fundació Caixa Castelló es continua mantenint vinculada i que són molt més que els muts testimonis de la seua època.

• Amparo Dols: Hojas tintadas. Tinta sobre teles, 92×120 cm.
• Nascuda a Castelló en 1949, Amparo Dols mai ha deixat d’investigar i aprendre, d’experimentar. L’abstracció li permet jugar amb els materials per a crear peces geomètriques, textures subtils que procedeixen d’una intimitat que ha aconseguit plasmar sense titubejos gràcies als seus treballs minimalistes, a través dels seus transparents i fràgils papers d’arròs amb combinacions de xilografia i batik.

• Vicent Carda: La presència de l’absència. Acrílic sobre llenç, 101×101 cm.
• Vicent Carda (Borriana, 1962) ens codifica tota una sèrie d’indicadors conceptuals, però al mateix temps la seua obra ens parla sobre el fet pictòric, per la utilització dels colors primaris i purs, aplicant diferents capes, fins a aconseguir una textura, al mateix temps que fa ús de la pinzellada per a crear aqueixos paisatges propis. La seua obra és pura abstracció, emotiva i imaginativa, que ens trasllada al passat però amb conceptes actuals per a reubicar la mirada de l’espectador.

• Fernando Peiró Coronado: ¿Quién me sueña?. Oli sobre llenç, 76×93 cm.
• Nascut a Alaquàs, en 1932, les arrels del seu estil sempre han estat instal·lades en l’avantguarda, malgrat no haver-se integrat mai en cap de les escoles que han aparegut dins del moviment. Autodidacta, l’estil de Peiró sempre ha sigut propi, en constant evolució, investigant diversos terrenys que li han fet evolucionar des de l’expressionisme cap a una abstracció en la qual domina el to misteriós dels seus quadres, embolicats d’una certa poesia i amb un to elitista.

• Ximo Amigó: Contrastes. Oli sobre llnenç, 114×146 cm.
• Nascut en 1965, la seua obra està vinculada al Pop art, relacionat amb l’abstracció, construint imatges neodadaistes. Amigó posseeix una tècnica constructiva de la imatge basada principalment en el dibuix de línia. Des dels seus inicis, ha mostrat una estima considerable per l’experimentació, tant en l’ús de materials com en les referències artístiques, sent un dels pioners en l’ús del metacrilat en la pintura a Espanya.

• Joaquín Michavila: Composición, serie “El Llac”. Oli sobre llenç, 162×130 cm.
• Joaquín Michavila (1926-2016) va ser un dels banderers de les avantguardes pictòriques des de la postguerra. Va participar en la gestació dels moviments de renovació artística que van absorbir els fonaments de les avantguardes europees des de la pràctica i la teoria. Va ser membre fundador del Grup Parpalló, format en 1961 amb la intenció de connectar la creació artística valenciana amb l’art internacional. Des de llavors la seua inquietud per la investigació en la plàstica va ser constant.

• José Córdoba Chaparro: Informal. Oli sobre llenç, 136,5x121x5 cm.
• Professor, pintor i escultor establit a Vinaròs. Des de 1970, en què ja va fer la seua primera exposició ha tingut una vida molt activa en la part cultural d’aquesta població. És autor de les il·lustracions del llibre editat per l’Ajuntament de Vinaròs, “Després de les seues petjades”, recopilació de poemes de Encarna Fontanet, publicat el Nadal de 1983. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives a Vinaròs, Benicarló, Castelló, Barcelona, Santander, Vila-real, Sant Carles de la Vall, la Sénia, etc., obtenint diversos premis.

• Wences Rambla: Construcción Upon White, back. Oli sobre llenç, 193×97,5 cm.
• La trajectòria de Rambla (Castelló, 1948) ha sigut un continu camí d’investigació. Després d’un curt període naturalista, es vincula en 1968 a la pintura informal. Amb tota una sèrie de materials extrapictòrics (arena, cartó, terres de diversa procedència i gruix, arpillera recosida i coberta amb massilla, etc.) aconsegueix evocar-nos el món de paisatge. Aquest món matèric s’anirà convertint en gestual al pas dels anys.

• Salvador Soria: Sin título. Tècnica mixta sobre tela, 120×145 cm.
• Salvador Soria (1915-2010) és, sens dubte, un dels artistes que més ha contribuït a dignificar i consolidar la producció artística espanyola de la postguerra: per l’exemplar cohesió de les seues evolucions, pel peculiar i individualitzat de les seues imatges, pel singular de les seues tècniques i pel significat dels seus mètodes operatius. Aquestes asseveracions rotundes i diàfanes, destaquen la importància i la significació històriques de Salvador Soria en el context de la nostra renovació plàstica.