“3 solos” Cicle de dansa contemporània
3 solos: “Post tenebras lux: Boris Orihuela, Verónica Morles i Rafael Arribas Hernández”
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17. Castelló)
Dijous, 1 de febrer, 19.30 hores. Entrada gratuïta reservant invitació ací
Amb la col·laboració de la Diputació de Castelló y la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Amb motiu de l’exposició ‘Post Lux Tenebras‘, de l’artista Alejandro Ocaña, la Fundació Caixa Castelló presenta tres peces breus de dansa, coordinades per Toni Aparisi, tres històries de superació personal a la Sala Sant Miquel de Castelló, abordant temàtiques com la drogoaddicció o els trastorns alimentosos a través del llenguatge universal de la dansa contemporània.
“Bad Dog, No Biscuit” de Boris Orihuela Pérez, és un viatge emocional que desentranya la complexitat de l’addicció a través de la dansa i el teatre físic. La peça, guanyadora del Certamen Coreogràfic ‘Mad Jam 2023’, utilitza la figura surrealista d’un plàtan com a metàfora de la lluita interna i la cerca d’autenticitat. L’obra se submergeix en la dansa contemporània, fusionant tècniques i estils del popping, amb tècniques de sòl i de dansa contemporània, i elements teatrals per a guiar la transformació del protagonista.
Amb una banda sonora que transita des de l’experimentació musical fins a l’humor i l’emotivitat de les veus de sers estimats, la peça convida a reflexionar sobre la complexitat emocional i psicològica d’aquest desafiament universal, trencant barreres i facilitant l’obertura de diàlegs sobre l’addicció i l’autenticitat, convertint-se en una experiència artística que transcendeix els límits de la dansa convencional.
Boris Orihuela Pérez, coreògraf i ballarí de dansa contemporània i urbana amb més de deu anys d’experiència. Professor de dansa urbana i contemporània en institucions com Dance Center València i Escola Municipal de Dansa de Castelldefels, entre altres.
Rafael Arribas Hernández comença el seu recorregut en el món de la dansa als vuit anys, en el Conservatori de València, on es graduarà en l’especialitat de dansa clàssica. Posteriorment estudia amb Eva Bertomeu en la formació FIC (EBC Dansa). Finalment acaba la seva etapa estudiantil en el centre coreogràfic de Tolosa en La Plau de la Danse – CDCN Tolosa Occitanie, on cursa el programa “Extensions”. A nivell professional ha ballat sota la direcció de Rafael Perets, Toni Aparisi i Nancy Naous. En 2017 va crear la seva primera peça curta (Ceiba) al costat de Saúl García Orrit.
La peça que presenta és una reflexió sobre els pensaments que assolen a l’intèrpret. Un vent que li agita per dins, a vegades huracanat, unes altres gairebé imperceptible; un vaivé que no acaba, que li succeeix únicament a ell, en un espai personal al qual no permet entrar a ningú i que li planteja el dubte d’estar fent l’adequat.
Verónica Morles va començar la seva formació professional en dansa en 2015 en el Conservatori Professional de Dansa de València en l’especialitat de Dansa Contemporània, del qual es gradua en 2022. Al maig de 2022 va participar en el Certamen de Dansa contemporània CDC5, com a artista CDC6 interpretant la seva només “Sensacions” com a introducció per al tema del següent any del certamen. En 2022-23 forma part de la Formació Intensiu de dansa Contemporània, FIC, d’Eva Bertomeu. On va tenir l’oportunitat de crear “ANN”, peça que ha estat seleccionada en el Festival Alacant Desperta i en Art Battalion Festival a Madrid. Actualment està formant-se en el programa de Creators de la Faktoria Choreographic Center. A més, està treballant en el nou projecte de Cristina Gomez “Nana”.
En la seva peça ANN treballa sobre l’anorèxia, un trastorn psicològic molt greu que afecta milers de persones a tot el món, sobretot dones i nenes. La recuperació d’aquest trastorn és un procés molt llarg i dur que lamentablement en la majoria de les ocasions comporta recaigudes.
Les persones que ho pateixen estan obsessivament preocupades pel seu pes, amb el qual mai arriben a estar satisfetes, ja que sofreixen una dismorfia corporal molt greu que els fa veure’s i sentir-se de forma diferent de la realitat. Això provoca que no puguin portar una vida normal ja que contínuament es veuen aclaparades pels seus pensaments d’insatisfacció cap al seu propi cos. La peça busca donar visibilitat a aquest problema i aconseguir que els espectadors empatitzin amb els qui el sofreixen.
