Taller de memòria “Enmig de totes les històrias”
Dilluns, 14, 21 i 29 d’octubre i 4 de novembre, 19:00 hores. Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló.
Amb la col·laboració Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló. Entrada lliure fins a completar aforament.
Amb motiu de l’exposició “Enmedio 101” del fotògraf Miguel Cruzado en la qual es realitza un viatge íntim cap als interiors d’una vella casa familiar ja inhabitada, tancada durant els últims quaranta anys, interiors que van ser i ja no són a partir del record de la casa familiar del carrer d’Enmig, 101 de Castelló, Joan Montañés Xipell, amb la col·laboració de Ferran Sanchis i Cardona plantegen un taller d’oralitat i memòria, en quatre sessions d’una hora, en la qual es convida a participar a tots aquells que tinguen alguna anècdota viscuda al carrer d’Enmig de Castelló que puguen compartir amb la resta dels assistents. Tot això amb l’objectiu de reconstruir la història de l’artèria principal de la ciutat de Castelló.
Montañés Xipell i Sanchis Cardona ens conviden a reflexionar de nou sobre el passat i les absències. Cal tindre en compte que el carrer d’Enmig de Castelló (el nostre decumanus) ha sigut via de pas, de nord a sud, de sud a nord, camí de Barcelona o València. Fins i tot i últimament “el tontòdromo” per a anar a donar la volteta. El carrer es va denominar González Chermá perquè el polític republicà i primer alcalde democràtic de la ciutat tenia el seu taller de sabater. Allí estava la farmàcia Calduch, la de les fórmules magistrals i la Suavina. I es va instal·lar el primer semàfor per a regular l’incipient i perillós trànsit rodat. També se situava la joieria Moliner, que exhibia en l’aparador un rètol en el qual presumia d’haver confeccionat en el seu taller la (segona) corona de la Marededéu del Lledó.
En un extrem del carrer es trobava el Portal de la Puríssima i el Descarregador, per on entraven les mercaderies i es feia el comiat el dol. En el costat oposat del carrer trobem la Porta del Sol, amb el Casino Antic, l’Hotel Suís, el Café Negresco, el Banc de Castelló i la agüela Castanyera. I entre els dos extrems del carrer d’Enmig, la consulta dels dentistes Nicolau, bons amants de la fotografia, i l’església de San Miguel, molt lligada al gremi dels llauradors, l’anomenada Casa Ducal i el cinema Romea. I també, com no, la memòria moderna de la gelateria El Capri i de Billars, de Casa Folch, Toldos Tárrega i les milers d’històries atresorades als mostradors de dues llibreries: Armengot i Ares. I les cases del bell modernisme i l’edifici modern de Prades, simulant el mur-pantalla dels gratacels de Nova York.
Hi ha moltíssimes més històries, un grapat d’elles per cadascun dels portals, i la mostra de Croat, de ben segur, que serà un bon motiu per a tindre memòria.
Foto: Carme Ripollés