Cicle “Condició Literal”
Santiago Posteguillo: “Yo, Julia”
Sala d’Actes de l’Edifici Hucha. Entrada lliure fins a completar aforament
Dimecres, 23 de gener, 19.30 hores. En acabar la xarrada l’autor signarà els seus llibres al públic interessat.
Santiago Posteguillo, filòleg, lingüista, doctor europeu per la Universitat de València, és en l’actualitat professor titular en la Universitat Jaume I de Castelló on va exercir com a director de la seu en aquesta universitat de l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades de la Comunitat Valenciana durant diversos anys. En l’actualitat imparteix classes de llengua i literatura anglesa, amb atenció especial a la narrativa anglesa del segle XIX, el teatre isabelí i la relació entre la literatura anglesa i nord-americana amb el cinema, la música i altres arts.
Santiago Posteguillo ha estudiat literatura creativa als Estats Units i lingüística i traducció en diverses universitats del Regne Unit. Autor de més de setanta publicacions acadèmiques que abasten des d’articles d’investigació a monografies i diccionaris especialitzats, en 2006 va publicar la seua primera novel·la, Africanus, el hijo del cónsul, primera part d’una trilogia que continua amb Las legiones malditas (2008) i La traición de Roma (2009).
En 2008 va quedar finalista del Premi Internacional de Novel·la Històrica Ciutat de Saragossa amb Las legiones malditas. Les seues novel·les són recomanades per mitjans tan prestigiosos com El País, National Geographic, Qué Leer, Cadena Ser o ABC Radio per esmentar alguns exemples. Les seues novel·les es lligen a Espanya, Colòmbia, Mèxic, l’Argentina, l’Equador, Veneçuela, l’Uruguai, Xile o els Estats Units entre d’altres països i s’han traduït a altres idiomes com el polonés, l’italià o el català, mentre es preparen més traduccions. Des de març de 2008 totes les seues novel·les romanen entre les 200 novel·les més venudes de l’índex de vendes Nielsen a Espanya, arribant a estar en alguns moments entre les 10 més venudes. Igualment, des de 2008, Posteguillo imparteix un taller de literatura creativa en col·laboració amb la Universitat de València i l’empresa Tecnolingüística.
En 2010, la trilogia de Escipión va continuar rebent diversos reconeixements, com el Premi de la Setmana de Novel·la Històrica de Cartagena i el Premi de les Lletres Valencianes atorgat aqueix any a Santiago Posteguillo per la Generalitat Valenciana. En 2011, Los asesinos del emperador, la seua última novel·la, va quedar finalista en els Premis de la Crítica Literària Valenciana i en 2012, el programa cultural «Continuarà» de la 2 de Televisió Espanyola a Catalunya va concedir a Santiago Posteguillo el Premi de les Lletres. Al setembre d’enguany, es va publicar el volum La noche en que Frankenstein leyó el Quijote on l’autor repassa alguns dels enigmes literaris més sorprenents de la història.
En 2013 les obres de Santiago Posteguillo van continuar recollint reconeixements, com el Premi 9 de març de l’Associació Gregal d’Estudis Històrics o la Doble Corona Mural atorgada pel Senat Romà de la Ciutat de Cartagena. Així mateix, La noche en que Frankenstein leyó el Quijote va ser nominada per al Premi de la Crítica Literària Valenciana en la categoria de “assaig i altres gèneres”.
En 2014, Santiago Posteguillo, entre d’altres reconeixements, va rebre el Premi Barcino de Novel·la Històrica de l’Ajuntament de Barcelona i va ser nomenat “Ambaixador Honorific” de la Universitat Jaume I. Aquest mateix any es va publicar La sangre de los libros, una imaginativa obres de relats sobre la història de la literatura.
En 2015 va ser proclamat escriptor de l’any per la Generalitat Valenciana. Entre 2012 i 2017 va publicar també tres volums de relats sobre la història de la literatura molt elogiats per crítica i públic. En 2018 ha sigut professor convidat del Sidney Sussex College de la Universitat de Cambridge.
Yo, Julia, la seua última novel·la, rescata de l’oblit la vida i la memòria de l’emperadriu més poderosa de l’antiga Roma, una dona que va transformar el seu entorn i va canviar el curs de la història per sempre.
192 d. de C. Diversos homes lluiten per un imperi, però Julia, filla de reis, mare de césars i esposa d’emperador, pensa en una mica més gran: una dinastia. Roma està sota el control de Còmode, un emperador boig. El Senat es conjura per a acabar amb el tirà i els governadors militars més poderosos podrien donar un colp d’estat: Albí a Britània, Sever al Danubi o Nigro a Síria. Còmode reté a les seues esposes per a evitar la seua rebel·lió i Julia, la dona de Sever, es converteix així en ostatge.
De sobte, Roma crema. Un incendi assola la ciutat. És un desastre o una oportunitat? Cinc homes es disposen a lluitar a mort pel poder. Creuen que la partida està a punt de començar. Però per a Julia la partida ja ha començat. Sap que només una dona pot forjar una dinastia.
