Cicle Cuencuentahucha d’espectacles teatrals per a públic familiar

Rosabel Canós: «Vineiqueda’t»

Divendres, 7 de maig, 18:30 hores. Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (d’Enmig, 17. Castelló).

Aforament limitat. Entrada gratuïta amb reserva prèvia en cultura@fundacioncajacastellon. Informació al telèfon 964 232 551.

Ús obligatori de màscara i compliment de protocols de seguretat en sala.

El contacontes s’imparteix amb la col·laboració de la Regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló.

 

Vineiqueda’t era un poble molt net situat en el centre d’una muntanya, prop de la mar. Els seus habitants estaven orgullosos de Vineiquedat i tots tenien treball i el millor lloc per a passar les vacances. Era tan especial que les balenes aprofitaven la seua ruta migratòria cada any per a fer una visita a les seues costes. Però un dia tot va canviar, i el poble quasi perd el seu nom…

“Vineiqueda’t” és un espectacle de narració oral, didàctic i poètic, amb imatges, objectes i marionetes en el qual els joves aprendran que hi ha moltes més R que les 3 R que tots coneixem, reutilitza, recicla, recupera. Coneixeran cadascuna d’elles i quina és la millor manera de posar-les en pràctica per a cuidar el Planeta Terra.

El contacontes té una duració de 40 minuts, està dirigit a xiquets de 5 a 9 anys i està impartida per Rosabel Canós, creadora de Contaclown. Canós és actriu, pallassa, narradora oral i monitora de medi ambient. Des de fa vint anys es dedica professionalment al teatre infantil. Després de treballar en companyies valencianes es va desplaçar a Barcelona on es va formar en la tècnica de clown amb professors destacats com Merche Ochoa (Premi Nacional de Circ 2014). Els últims anys els ha dedicats a la seua passió pels contes, creant deu espectacles diferents. També s’ha especialitzat en el reciclatge artístic creant més de cinquanta tallers per a tota mena de públic, tant adult com infantil.

Aquesta activitat vol visualitzar la magnitud de la contaminació actual i urgir-nos a la reflexió. Com podem invertir aquesta tendència i viure d’una manera sostenible?