Ciclo “Condición Literal”
Ray Loriga: Rendición
Dimecres, 18 d’octubre de 2017. 19:30 hores. Sala d’Actes de l’Edifici Hucha
Ray Loriga (Madrid, 1967), escriptor, guionista i director de cinema espanyol. Identificat amb el realisme brut espanyol, és considerat un dels més destacats escriptors de la narrativa espanyola dels anys 90. És autor de les novel·les Lo peor de todo (1992), Héroes (1993), Caídos del cielo (1995), Tokio ya no nos quiere (1999), Trífero (2000 y 2014), El hombre que inventó Manhattan (2004), Ya sólo habla de amor (2008), Sombrero y Mississippi(2010), El bebedor de lágrimas (2011) y Za Za, emperador de Ibiza (2014), i dels llibres de relats Días extraños(1994), Días aún más extraños (2007) i Los oficiales y El destino de Cordelia (2009).
Com a escriptor ha sigut relacionat de forma directa amb la “Generació X”, especialment amb les seues primeres novel·les tals com Lo peor de todo (1992) i Heroes (1993), de gran impacte entre els joves de principis dels 90. Tant la crítica com el públic van encastellar a Loriga a la categoria d’escriptor imprescindible tot i que la seua producció havia sigut de tan sols un parell de llibres. La seua obra literària, traduïda a catorze idiomes, és una de les millor valorades per la crítica nacional i internacional. El seu estil inicial, que conjugava lirisme amb expressions actuals properes a l’oralitat, va ser donant pas a una narració més sòlida, de personatges més elaborats, on es va atrevir amb un to més satíric i expressiu.
Com a guionista de cinema ha col·laborat, entre uns altres, amb Pedro Almodóvar i Carlos Saura. Ha dirigit les pel·lícules La pistola de mi hermano, adaptació de la seua novel·la Caídos del cielo, i Teresa, el cuerpo de Cristo. Ha col·laborat en publicacions com Ajoblanco o El Europeo, entre d’altres.
La Fundació Caixa Castelló convida a un autor que representa la modernitat de la literatura espanyola, influït per autors nord-americans i, sobretot, per la música i el cinema, l’enfant terrible de les lletres espanyoles. Les seues obres qüestionades per uns i indiscutibles per a uns altres, han sigut referent generacional de molts joves i d’uns altres que no ho som tant. Entre elles hi ha un bon grapat d’obres mestres, obres que han donat la volta al món i han sigut sant i senya de molts altres autors i estils. ‘Rendición’, la seua última novel·la, és un camí diferent, més assossegat, menys rupturista, potser més clàssic i acomodat, però que conté molts paràmetres de la seua escriptura.
