Rosario Sanchís Creixach va casar a València, en la llavors capella de la Verge dels Desemparats, al maig de 1928, amb l’advocat de l’estat José María Martínez-Agulló i Márquez, nét de la primera marquesa, que, a la mort sense descendència del seu cosí Rafael Martínez-Agulló i Jutge-Sarment, heretaria el títol convertint-se en el cinquè Marquès de Vivel.
A la cerimònia religiosa va seguir una brillant reunió social de la qual es va fer ressò la premsa de l’època, que va tenir com a escenari el Castell de Ripalda, en l’Albereda de València, ja que la Comtessa de Ripalda va apadrinar les noces. Cal recordar que els Comtes de Ripalda tenien casa a La Vall d’Uixó, just enfront de l’Església de l’Asunción, almenys des de principis el segle XVIII.
El Palau dels Marquesos de Vivel està construït sobre una parcel·la que llavors es trobava als afores del nucli urbà, confrontant amb la séquia major o “séquia de la Font” i l’antic “Hort de Soguers” pel nord, i amb l’horta pel sud. La seva arquitectura és d’estil casticista, on abunda el treball de forja en balcons i finestres juntament amb l’ús de ceràmica en sota-balcons. La coberta es remata amb importants alers. Destaca la torre esquinera coberta amb una teulada a quatre aigües, i la galeria posterior, d’arcs apuntats amb un cert aire medieval. En la façana es pot observar, sota l’escut dels Marquesos de Vivel, el doble accés al palau, un a les estades nobles i un altre, més petit, destinat a les zones de servei. A l’esquerra de l’edifici principal es troben els antics estables, als quals s’accedeix per un arc de mig punt. En la planta baixa estaven les estades representatives al costat de cuines i habitacions de servei, destacant el saló principal folrat de fusta, presidit per l’escut nobiliari de la família Martínez-Agulló.
Per una àmplia escala s’accedia a les estades privades de la planta superior, entre les quals destacava la capella, amb decoració neogòtica, situada en la galeria, amb vista a un gran jardí botànic que s’estenia per tota la poma i que actualment ocupa habitatges moderns. Durant la Guerra Civil espanyola va ser residència per a nens refugiats i hospital de sang.
Al maig de 1988 la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló va comprar el Palau dels Marquesos de Vivel. Aquest edifici i part del seu antic jardí es trobaven abandonats. Es van requerir els treballs de l’arquitecte Anselmo Badenes Molés per a rehabilitar l’edifici, convertint-lo en Centre Cultural. Per a la seva rehabilitació es va procedir a buidar l’interior de l’edifici, mantenint l’estructura dels murs de càrrega i creant grans espais que permetessin la utilització polivalent d’aquest, destinant-lo a locals de reunions, sala d’actes i sala d’exposicions. Exteriorment s’ha mantingut totalment la composició arquitectònica d’un palauet d’estiueig.