Cicle “Femeni Singular”
Martirio: “Més enllà de les ulleres fosques: una artista pionera sense additius”
Sala San Miguel (carrer d’Enmig, 17. Castelló). Entrada lliure fins a completar aforament
Dijous, 29 de novembre, 19:30 hores
Quan pensem en l’artista Martirio és inevitable associar-la a la imatge d’una artista amb vestit llarg, peineta flamant i ulleres negres. Però també a una dona de gola màgica amb el do d’emocionar-nos i divertir-nos sense que advertim si més no la transició. Amb més de 30 anys sobre els escenaris, el seu aspecte contra corrent de maruja insubmisa va marcar una època en col·locar el folklore espanyol en el centre de la cultura pop, a més de ser pionera en la fusió amb el so iberoamericà.
L’artista Martirio, deixa en l’ombra a María Isabel Quiñones (Huelva, 1954). El que sabem de la jove Maribel suggereix el perfil d’una dona apassionada, casada als 19 anys i mare de Raúl Rodríguez, avui celebrat guitarrista. Va deixar la Universitat per a treballar d’auxiliar de clínica. Animada pel seu impuls creatiu va entrar a formar part de Jarcha, un grup essencialment coral de repertori andalucista que reflectia les ànsies de llibertat de la transició en cançons com Libertad sin ira.
En 1984 Martirio forma part del grup Veneno, liderat per Kiko Veneno i els integrants de Pata Negra: Raimundo i Rafael Amador. En 1986 inicia la seua marxa en solitari amb el nom artístic de Martirio. El personatge de Martirio era revolucionari: se situava en la vida anodina de tantes mestresses de casa però manifestava la seua insatisfacció, a un pas de la rebel·lió. Així, va ser una de les intèrprets més originals del panorama musical espanyol en els anys 80, i cançons com a Sevillanas de los bloques (Estoy atacá) van triomfar en els mitjans.
La seua música ha evolucionat fins a convertir-se en pont entre cultures i de fusió de copla andalusa, flamenc, bolero, jazz, tango, rock, guaracha… Ha col·laborat entre altres artistes amb Maria del Mar Bonet, Chavela Vargas, Compay Segundo, Carlos Cano, Alberto Cortez, Pedro Guerra, el pianista de jazz Chano Domínguez, o el cantaor Miguel Poveda, entre molts d’altres.
Martiri es troba en una etapa artística de gran maduresa després de la seua ja llarga experiència amb una considerable trajectòria de prestigi que ha sigut ja reconeguda per públic i crítica gràcies a la seua personal aproximació a les músiques populars, des de les seues arrels andaluses, mostrant el valor de la copla a les noves generacions. També per propiciar un acostament profund a la música iberoamericana, així com pel seu coratge i la llibertat amb la qual ha treballat portant la seua actitud transgressora des de la seua imatge a la seua música.
