María Llopis: “Un hombre aparece muerto”

Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló. Del 31 de enero al 12 de marzo de 2020

Abierto todas las tardes de lunes a sábado, de 17:30 a 20:30 horas y sábados, de 11:30 a 13:30 horas.

 

María Llopis (Castelló, 1975), és llicenciada en Belles arts per la Universitat de València (1998), Màster en Animació Audiovisual en la Universitat Autònoma de Barcelona (2000) i Màster Universitari en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania de la Universitat Jaume I de Castelló (2019).

El treball de María Llopis, que situa la sexualitat/intimitat com a poderosa força de creació i com a arma necessària per a qüestionar la societat en la qual vivim, ha format part de nombroses exposicions, com ara Feminismes! Coreografies del génere al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB (2019-20), Genealogies feministes en l’art espanyol: 1960-2010 al Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó MUSAC (2013) o d’altres al Center for Sex and Culture in San Francisco (2012), l’Aubin Gallery a Londres (2012), el Museu Nacional Reina Sofia (2011), el Festival Panorama a Rio de Janeiro (2011), la Galeria Volte a Bombai (2010) o el Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia Sónar de Barcelona (2004). Entre la seua labor professional destaquen nombrosos tallers en centres com a Hangar o Arteleku a Espanya, City of Women en Ljubljana (2007) o el Royal Institute of Art en Stockholm (2008), així com conferències i presentacions en diverses universitats espanyoles, en la Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne (2010), o en el Post Porn Politics Symposium de Berlin (2006).

 

Un hombre aparece muerto és una instal·lació composta per tretze retrats de dones que van prendre les armes per a defensar-se dels homes que les van maltractar i/o van violar, a elles i/o a les seues filles i fills. Es tracta d’un projecte realitzat a partir d’imatges preses de diferents mitjans periodístics online.

L’encapçalat habitual de moltes notícies sobre víctimes de la violència de gènere és ‘Una dona apareix morta’. Però en algunes ocasions podem trobar en la premsa casos de dones que s’han defensat de manera activa de la violència que s’exercia contra elles i la seua família. Amb ‘Un home apareix mort’ l’artista castellonenca cerca donar visibilitat a aqueixes dones que, havent transitat el lloc de la víctima, han optat per transcendir-lo amb millor o pitjor fortuna.

En alguns casos van actuar en defensa pròpia, com Eva Analia de Jesús, que va evitar una violació correctiva per ser lesbiana. En uns altres s’organitzen de manera col·lectiva per a lluitar contra la violència domèstica, com les Gulabi Gang a l’Índia, o les guerrilleres kurdes YPJ a Síria, que han aconseguit alliberar una part del territori que havia sigut ocupat pel ISIS instaurant una societat ecofeminista. Altres casos són vendettes, com l’alemanya Marianne Bachmeier, que va disparar en el judici al violador i assassí de la seua filla de sis anys, l’espanyola María del Carmen García, que va cremar viu al violador de la seua filla de tretze anys, o la francesa Jaqueline Sauvage, que va disparar contra el seu marit després que el seu fill se suïcidara després d’anys de violència. Unes altres van complir llargues condemnes a la presó per matar al seu maltractador i violador, com Kim Dadou, que forma part d’una associació estatunidenca perquè s’aplique l’eximent de defensa pròpia en aquests casos. Hi ha dones que van defensar a les seues filles, com les sud-africanes Gerda Jacoba Aletta Maritz, mare de la coneguda actriu Charlize Theron, que va matar al pare després que aquest disparara tres vegades contra elles, o Nokubonga Qampi, sobrenomenada Mamà Lleona per salvar a la seua filla d’una violació múltiple. Altres vegades van ser les filles les que van haver de defensar-se d’un pare que les violava i torturava, com les germanes Khachaturyan a Rússia. Paola Córdoba va acoltellar al costat de la seua filla a l’home que intentava matar-les. Gloria Chochi va perdre la custòdia del seu fill per la violència a la qual tots dos estaven sotmesos per part del pare, a qui va matar quan intentava forçar el seu habitatge malgrat tindre una ordre d’allunyament. Unes altres van perdre la seua vida, com Reyhaneh Jabbari, que va ser penjada a l’Iran per matar a l’home que va intentar violar-la. En la carta de comiat que va escriure en la presó a la seua mare es pot llegir:

“Volguda Sholeh de tendre cor, en l’altre món serem tu i jo els qui acusarem i uns altres els que seran acusats. Veurem el que Déu vol.”

 

Foto: Gulabi Gang, l’Índia. Organització de dones per a l’autodefensa.