Manuel Chirivella, col·leccionista i president de la Fundació Xirivella Soriano i Felipe Garín, acadèmic i director honorari del Museu del Prado

Col·loqui “Abstracció versus figuració: Retazos d’una col·lecció”

Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17, de Castelló). Dijous, 8 de novembre, a les 19:30 hores. Entrada lliure fins a completar aforament.

 

Abstracció versus figuració: “Retazos d’una col·lecció”, mostra a la Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló la labor realitzada a la Fundació Chirivella Soriano de València amb la finalitat de reunir una col·lecció artística que tinga la capacitat de transformar la societat “creativament” amb l’objectiu de dotar-la de noves parcel·les de llibertat.

La Fundació Chirivella Soriano és el primer centre privat d’art contemporani de València. Està oberta al públic des d’abril d’any 2005 a la casa-palau Juan de Valeriola, un excepcional exemple d’habitatge senyorial gòtic del segle XIV. El seu objectiu és posar a la disposició del públic una de les col·leccions més prestigioses de pintura contemporània espanyola i, alhora, crear un espai plural on tinguen cabuda exposicions temporals a través d’una mirada oberta i global en les seues més de 1000 metres quadrats d’espai expositiu.

Manuel Chirivella, col·leccionista i president de la Fundació Chirivella Soriano mantindrà dijous que ve, 8 de novembre, a les 19:30 hores, una conversa amb Felipe Garín, acadèmic i director honorari del Museu del Prado a la Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17, de Castelló) sobre la importància del col·leccionisme i la situació de l’art contemporani. Per a açò realitzaran un itinerari artístic a partir de l’anàlisi de la col·lecció Chirivella Soriano, un fons artístic que té el seu punt d’arrencada en l’art espanyol a partir 1957, moment determinant a causa de l’aparició del Grup Parpalló, El Paso i Equip 57. Seguirà amb l’Informalisme i els seus coetanis de la “nova figuració”, “crònica de la realitat” i “realisme”, per a passar a la “generació nova” de Luis Gordillo, a través delque arribem als anys vuitanta i el moment present.