Cicle de concerts “Els imprescindibles de Sant Miquel”
José Luis Miralles: «Llagostí a la Lligotària»
Posposat. S’informarà de la nova data amb antelació
Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17. Castelló)
Dissabte, 17 de febrer, 19.30 hores. Entrada gratuïta reservant invitació aquí
Amb la col·laboració de la Diputació de Castelló i Fundació Caixa Vinaròs
Recentment, i amb motiu de l’estada de la Lligotària a la Sala Sant Miquel de Castelló, la Fundació Caixa Castelló ha realitzat amb el pianista castellonenc José Luis Miralles la gravació de dues peces del repertori expressiu de Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017), ‘La Convalidació o la Cançó del Tremall’ del seu àlbum ‘Pianotrack’, de 1990 i el moviment final de ‘Fins l’últim llagostí’ de 1988. Per aquesta raó, la Fundació Caixa Castelló programa per a dissabte que ve, 17 de febrer, el concert ‘Llagostí a la Lligotària’ a càrrec del pianista José Luis Miralles.
Carles Santos és un músic de repertori variat i extens. Travessa diferents moviments històrics, com el renéixer de l’avantguarda històrica amb Fluxus, el conceptualisme, el minimalisme musical americà o la consciència postmoderna. A més, el seu treball s’insereix en l’espai de la intersecció de diferents llenguatges artístics, com la música, el teatre i les arts plàstiques. Però, abans de res, ens trobem davant un músic que a més de compondre i concebre la música com a organització del so, va indagar sobre la seva materialitat, la seva escriptura, la seva relació amb altres arts i, en definitiva, el seu sentit.
És necessari destacar, en primer lloc, el prominent lloc que ocupa el piano en moltes de les seves creacions escèniques, performísticas i filmográficas. A part, està l’òbvia circumstància que el piano és el punt de partida de la genealogia artística de Santos, ja que l’inici de la seva carrera es produeix com a intèrpret de piano -aspecte que, d’altra banda, no va abandonar-.
El piano, doncs, a part de ser l’instrument amb el qual va interpretar i va compondre, va adquirir una dimensió com a objecte fetitxista present en gran part de les seves creacions i representant diferents relacions (piano/tortura, piano/treballo, piano/sexe…), passant per totes les fases de les grans passions. Així, la presència del piano com a objecte és una constant inspiració en gran part de la seva producció escènica i cinematogràfica.
Santos interpreta a Bach, Chopin, Brahms, Schubert, Wagner… però també compon i toca, evidenciant el paper central del piano en la seva creació, fins a arribar a la pianola, un instrument que cobra vida pròpia i es converteix en un personatge que, segons paraules del mateix Santos “balla la seva pròpia música, es mou, gira, va i ve. Jo no estic, però queda la pianola a dalt, tots estem sotmesos al rigor absolut d’aquesta màquina…. Al principi vaig descobrir les seves característiques peculiars. Instrumentalment és capaç de fer coses que una persona no seria capaç de fer, però al mateix temps és una màquina i, per tant, no té la presència ni la subtilesa que té una persona tocant el piano”.
Lligotària és un personatge-màquina de Carles Santos que interpreta i interactua en l’espai a partir d’una peça de Bach. Fundació Caixa Vinaròs, propietària de la Lligotària, l’ha restaurat per a l’ocasió. La Lligotària és una pianola marca Aeolian construïda entre 1925-1932 i adaptada per Carlos Santos per als seus espectacles. La primera vegada que va ser utilitzada va ser en 1994. Té motors de mobilitat en tots les direccions i comandament a distància. Està equipada amb una font d’alimentació de quatre bateries connectades a un convertidor. Té motors de tracció, direcció, elevació i acceleració i incorpora un sistema automàtic de parada d’emergència. Des del comandament a distància es poden controlar totes les funcions de mobilitat i de la pianola. Amb això es genera una curiosa obra escultòrica en moviment que mostra l’apassionada relació de Carles Santos amb els seus pianos. Un element d’allò més notable de l’obra de Santos, un artista capaç de generar un univers poètic, musical i visual coherent, radical i compromès amb la seva època i amb el públic.
José Luis Miralles és natural de Vila-real (1985), és un compositor, intèrpret, professor i investigador musical que desenvolupa la seva labor principalment a la província de Castelló.
El camí de l’experimentació musical ha portat a aquest músic villarrealense a aventurar-se i qüestionar el que entenem com a estils musicals. Des de la seva primerenca formació en la tradició musical clàssica de conservatori, sempre ha mostrat inquietud per la interpretació i creació de música contemporània i experimental. Projectes seus, com Sonotrazos (2017), han estat presentats en llocs tan dispars com auditoris, fires d’art contemporani, escoles de disseny o discoteques; fusionant sinestésicamente el món de la imatge i la música mitjançant partitures gràfiques.
