Cicle de xerrades-col·loqui “En primera persona”
Francesc Torres: “La campana hermètica”
Dijous, 26 de gener de 2023, 19.30 hores.
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17. 12001 Castelló). Entrada lliure fins a completar aforament.
En el marc de les pràctiques artístiques contemporànies, el treball de Francesc Torres (Barcelona, 1948) es troba a mig camí entre les propostes d’aquells artistes que a mitjan dels anys seixanta es van decantar per la crítica institucional i les d’aquells que, en la dècada dels vuitanta, van intentar la fugida del mercat de l’art realitzant obres que únicament eren viables dins de l’espai del museu. Torres va ser un dels impulsors de la tipologia artística de la instal·lació multimèdia, precisament en el moment en què l’expressionisme i la nova pintura salvatge constituïen els corrents dominants. Les instal·lacions de Francesc Torres reflexionen de manera crítica sobre el poder, la política, la violència, la memòria i la cultura del nostre temps.
Francesc Torres, artista pioner del llenguatge de la instal·lació i del videoart ha treballat a París, Chicago i Nova York. Ha realitzat exposicions en institucions com el Whitney Museum of American Art a Nova York, Los Angeles Museum of Contemporary Art, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, l’Institut Valencià d’Art Modern, el Nationalgalerie de Berlín, el Massachusetts Institute of Technology i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre altres. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Belles arts de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional d’Arts Visuals. Ha estat protagonista i testimoni privilegiat de l’evolució de l’art contemporani i de grans esdeveniments com el Maig del 68 o els atemptats del 11S a Nova York, on ha viscut gran part de la seva vida.
En La campana hermètica (editorial Catedral), la conversa que mantindrà a la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló amb Alfredo Llopico, tècnic de cultura de la Fundació, es presentaran les memòries inèdites d’un dels artistes amb més prestigi internacional, en les quals reflexiona críticament sobre les diferents manifestacions de la cultura, la política, la memòria i el poder, desgranant la seva producció artística fins a l’actualitat. Torres planteja un conjunt de referents vitals, iconogràfics i objectuals que ens permeten aprofundir en el seu univers vital i crític, recuperant els elements i les connexions existents entre les vivències, imatges i objectes que ho acompanyen des de la infància. Amb tot això presenta unes memòries lúcides, esmolades i honestes que entrellacen la biografia amb l’evolució de l’art i la història universal.
