Xerrada-col·loqui amb projecció de documental
El pintor Porcar a la seva casa estudi
Dijous, 18 de maig, 19.30 hores. Sala Sant Miquel de Castelló (Carrer Enmig, 17. Castelló)
Entrada lliure fins a completar aforament
Recuperació d’una pel·lícula documental inèdita, gravada originalment en 16mm., restaurada digitalment per la Fundació Caixa Castelló, sobre una entrevista realitzada al pintor castellonenc Juan Bautista Porcar a la seva casa estudio, en 1970, per Ángel Sánchez Gozalbo, president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat.
Aquest documental de 30 minuts de durada, de rellevància per a la història de l’art local, es projecta per primera vegada al públic.
Després de la projecció el doctor Rafael Menezo Rozalén i el periodista cultural Joan Montañés Xipell mantindran una conversa amb el públic.
Ángel Sánchez Gozalbo (Castelló, 1894-1987), va ser president del Col·legi de Metges, de l’Ateneu de Castelló, president també de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló i va ser nomenat Cronista Oficial de Castelló, presidint igualment el Casino Antic i el corresponent de les Acadèmies de la Història i de Belles arts. A més, va presidir la Societat Castellonenca de Cultura. L’any 1932 va ser un dels signants dels Normes de Castelló, que van contribuir notablement a la normalització i fixació del valencià com una variant específica dins de la unitat lingüística del català.
Juan Bautista Porcar (Castelló, 1889-1974), va néixer en el si d’una humil família de llauradors. Fins als 17 anys va alternar les labors agrícoles amb les tasques artístiques. La seva primera formació pictòrica la va rebre del pintor castellonenc Vicent Castell.
En 1906 la Diputació de Castelló li va concedir una beca per a realitzar estudis d’escultura en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carles de València.
Des de 1910 fins a 1914 va residir a Barcelona, on va contactar amb la bohèmia artística relacionada amb la modernitat, al mateix temps que va començar a abandonar l’escultura per a dedicar-se de ple a la pintura.
En 1915 va tornar a Castelló i va fundar l’agrupació “Ribalta”, centrada en la pintura natural del paisatge. La seva primera exposició individual la va realitzar a Barcelona en 1927. Després va alternar les exposicions a Espanya amb la seva participació en certàmens internacionals (Venècia, Oslo, París, Buenos Aires). El seu major èxit el va aconseguir en 1954, en obtenir la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts, per la qual cosa, en els seus últims anys, va gaudir de prestigi. Va comptar amb nombrosos deixebles que van imitar el seu estil.
Les seves temàtiques preferents eren els nens (nens que reposaven o realitzaven jocs), els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisatges. En la línia del realisme evolucionat, els paisatges de Porcar es distingeixen per la justa proporció de la llum, l’estretor dels horitzons enfront de l’amplitud dels cels, la pinzellada solta i l’afecte a la terra en els temes triats (pinedes, marjals, passos a nivell, escenes portuàries).
La seva activitat pictòrica es va veure complementada amb una dedicació paral·lela a la recerca arqueològica a la província, que va tenir una especial compensació en 1933, quan va participar en les excavacions de les pintures rupestres de la cova Remígia al barranc de “La Gasulla”, en Ares del Maestre,
Des de 1910 fins a 1914 va residir a Barcelona, on va contactar amb la bohèmia artística relacionada amb la modernitat, al mateix temps que va començar a abandonar l’escultura per a dedicar-se de ple a la pintura.
En 1915 va tornar a Castelló i va fundar l’agrupació “Ribalta”, centrada en la pintura natural del paisatge. La seva primera exposició individual la va realitzar a Barcelona en 1927. Després va alternar les exposicions a Espanya amb la seva participació en certàmens internacionals (Venècia, Oslo, París, Buenos Aires). El seu major èxit el va aconseguir en 1954, en obtenir la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles arts, per la qual cosa, en els seus últims anys, va gaudir de prestigi. Va comptar amb nombrosos deixebles que van imitar el seu estil.
Les seves temàtiques preferents eren els nens (nens que reposaven o realitzaven jocs), els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisatges. En la línia del realisme evolucionat, els paisatges de Porcar es distingeixen per la justa proporció de la llum, l’estretor dels horitzons enfront de l’amplitud dels cels, la pinzellada solta i l’afecte a la terra en els temes triats (pinedes, marjals, passos a nivell, escenes portuàries).
La seva activitat pictòrica es va veure complementada amb una dedicació paral·lela a la recerca arqueològica a la província, que va tenir una especial compensació en 1933, quan va participar en les excavacions de les pintures rupestres de la cova Remigia al barranc de “La Gasulla”, en Ares del Maestre, fet que li va permetre un contacte directe amb científics de nivell com Hugo Obermaier i Henri Breuil. Va ser també membre del Comitè Internacional de l’Art Rupestre.