Cicle “Els imprescindibles de San Miguel”
David Moliner: “Percussion Mono-Machine 2.0”
Sala San Miguel, divendres, 25 de gener, 19.30 hores
Invitacions (dos per persona) a recollir a la Casa Abadia de la Fundació Caixa Castelló o al telèfon 964 232 551 a partir del 15 de gener
David Moliner (Castelló, maig de 1991) és un músic i artista polifacètic que combina la composició amb la percussió solista i el teatre musical, ambdues a alt nivell. La seua estètica està centrada en l’explotació del drama, del músic com ser expressiu, emmarcant-se en el vessant de creació avantguardista que destaca principalment a Berlín i París (centres de gravitació artística europea), i va camí d’afermar-se en la resta d’Europa.
Va estudiar composició al Conservatori “Salvador Seguí” de Castelló de la Plana amb Voro García. A Madrid va ampliar els seus estudis de composició amb José Luís Tora i Alberto Posadas, així com en la Haute École de Musique de Genève (Ginebra), amb Pascal Dusapin, amb qui manté una estreta amistat i a qui considera el seu vertader mestre. Posteriorment va finalitzar els seus estudis superiors becat per la UDK Berlín ampliant els seus estudis de composició amb Elena Mendoza. Actualment resideix a Berlín.
Li han encarregat obres com el trio per a piano, clarinet i oboé (Impromptu No. 2), el conjunt de percussió del CSMC sota la batuta de l’autor (Sinfonia Concertant), el conjunt dels vents del CSM de Basilea (Pedro Pablo Cámara), per a saxo i electrònica, (Inventio No.2), un duo de flauta i saxofon i un trio per a fagot, violoncel i percussió, els intèrprets de la qual són Lorelai Dowling, (membre de la Klangforum de Wien), Pierre Strauch (membre del Ensemble Intercontemporain de París) i Christian Dierstein, membre del Ensemble Reserché a Friburg). També destaquen encàrrecs per al ensemble 20/21 de la JORCAM, en els Teatres del Canal de Madrid i la Mostra Sonora de Sueca 2016, amb Jordi Francés a la batuta. Altres encàrrecs van ser del director Michel Spotti (alumne de Ricardo Mutti). També ha sigut convidat i programat pel ESPAI SONOR, juntament amb la música d’Héctor Parra, Olga Neuwrith, Voro García, Alberto Posadas, Aureliano Cattaneo… concerts a Bilbao (festival de BBVA), i València (ENSEMS festival), en el Festival Internacional, Congrés de Música de Porto (Essenz Duo), amb Carlos Tena i Maria Dolores Revilla i en el Festival Internacional Mexico Arts (Contemporary Music Saix), Berna.
Com a percussionista/artista freelance ha fet nombrosos recitals per tota Europa amb obres de José Luís López López, Jesús Torres, Iannis Xennakis, J.S. Bach, F. Sarhan, F. Mache, Brian Ferneyhough, Philippe Manoury, Karlheinz Stockhausen, Bruno Mantovani, entre d’altres, i el mateix autor.
Ha sigut guanyador del Composition Stipendium-Prize Universität der Künste Berlin. La seua música ha sigut interpretada a Espanya, Suïssa, Alemanya, França, Itàlia, pròximament als Estats Units i Portugal.
La seua música ha sigut molt ben valorada per musicos de la talla d’Arditti String Quartet, Ensemble Recherche, Juanjo Guillem, Jordi Francés, Michael Jarrell, Frank Bedrossiaen, Pascal Dusapin, Elena Mendoza, Klanfgorum Wien, Ensemble Intercontemporain, Miquel Bernat, Daniel Barenboim i músics de la Berliner Philarmoniker, entre d’altres.
Actualment resideix entre Castelló de la Plana, Ginebra i Berlín. Les seues obres són publicades per l’editorial de París BabelScores. És professor d’harmonia, història de la música, educació auditiva i improvisació a nivell superior en Centre Superior Progrés Musical Madrid i professor d’Art Dramàtic aplicat a la interpretació en el Màster d’Interpretació Solista del Centre Superior Katarina Gurska de Madrid.
Percussion Mico-machine 2.0 és un monòleg de sonoritats on David Moliner aprofita el seu cos com a principal instrument. Un concert de percussió corporal compaginat amb noves metodologies i ajudat per xicotets sets de percussió. Un espectacle que concentra habilitat, tècnica, naturalitat i espontaneïtat, on l’instrumentista es transforma en actor, combinant: dramatúrgia, musicalitat i improvisació. Un recital per a trencar les barreres mentals dels espais escènics.
