Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló

XXX Mostra de Teatre. Reclam 2022 – UJI

Almagestum des Herzens o la solidesa del cor feble

Música: David Moliner. Dansa: Toni Aparisi

Dijous, 24 de novembre, 19.30 hores. Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (Enmig, 17, Castelló)

Entrada lliure amb reserva gratuïta en cultura@fundacioncajacastellon.es (indicant nom+telèfon+nombre d’entrades)

Ens trobem davant d’un espai de robusta solidesa en el qual dues unitats estigmatitzades conviuen. D’una banda, la dansa; d’altre, la música. Ambdues parteixen d’un estrat immòbil: l’escultura a manera de rizomes, com tija amb gemmes que creixen a manera de brots herbacis en el centre de la Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló.

En Almagestum des Herzens o la solidesa del cor feble, la robusta música de Johann Sebastian Bach és interpretada per la marimba, l’instrument més líquid de la família de la percussió. Les transcripcions de les obres de l’autor alemany són originals per a violoncello i al seu torn han estat adaptades per David Moliner. A més, les obres que s’interpreten són danses coreografiadas pel ballarí Toni Aparisi, que genera un espai tridimensional, amb moviments inspirats en la bellesa de l’espai.

PROGRAMA

• Cello Suite 1 in G major, BWV 1007 (Bach, Johann Sebastian) Transcript: David Moliner (ca. 10 min.)
• Cello Suite 2 in D minor, BWV 1008 (Bach, Johann Sebastian) Transcript: David Moliner (ca. 15 min.)
• Cello Suite 3 in C major, BWV 1009 (Bach, Johann Sebastian) Transcript: David Moliner (ca. 15 min.)

Compositor i solista de percussió espanyol, David Moliner (Castelló, 1991), va estudiar amb Pascal Dusapin i Jörg Widmann en la Haute École de Musique de Genève, en la Universität der Künste Berlin i en la Akademie Barenboim Said Berlin.

La seva estètica compositiva va ser considerada, molt aviat, pionera de nous gèneres i noves formes; vincula la psicosi del cos amb l’instrument per a la qual està escrita, amb tots els paràmetres musicals completament subordinats a aquesta concepció artística. Ha escrit música orquestral, de càmera, solista, de cambra per a teatre i mascarades. Les seves obres es publiquen a través del segell Universal Edition.

La seva música ha estat interpretada per solistes com Klangforum Wien, Ensemble Intercontemporain, Ensemble Recherche, Plural Ensemble i en escenaris com Darmstädter Ferienkurse (Darmstadt), Festival Ensems (València), a més d’haver estat en gira per Portugal, Xile, Mèxic, Suïssa, França , Alemanya, els Estats Units, la Xina o Espanya. Pierre Boulez Saal va realitzar una vetllada de retrats de les seves obres de música de cambra titulada Corporal Pathos amb músics de West-Divan Orchestra i Barenboim Said Akademie. Plural Ensemble va fer un retrat de part de la seva música més recent. També va estrenar el seu concert de percussió Figuratio I, Mein Logos! amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i David Moliner com a solista.

Ha rebut premis com el Concurs de Vibràfon de la Societat d’Arts de Percussió d’Itàlia Universität der Künste-Composition Prize Berlin i el Roche Young Commissions del Festival de Llucana. Va publicar un CD amb les seves obres de cambra més representatives per al segell alemany NEOS.

Com a percussionista ha tocat en sales de concerts com Philharmonie Berlin, Elbphilharmonie Hamburg, KKL Luzern, Philharmonie Paris, amb directors com Simon Rattle, Peter Eötvös o Matthias Pintscher. Com a solista va ser convidat a tocar amb Jörg Widmann en Konzerthaus Berlin i en Pierre Boulez Saal Berlin.

Realitza tallers sobre la seva estètica compositiva en el Centre Superior Musikene-Sant Sebastià, Conservatoire National Supérieur de Musique et Danse de Lió, Hochschule für Musik und Theatre München i USC Los Angeles Thornton School of Music, entre altres universitats europees.

Toni Aparisi (València, 1965), cursa estudis d’art dramàtic a l’Escola Superior d’art Dramàtic i Dansa de València (E.S.A.D) i de dansa a les escoles valencianes d’Amparo Bayarri, Amparo Benimeli i en el Centre Europeu de Dansa, completant després la seva formació amb el treball al costat de coreògrafs de la talla de Gerard Collins, Olga Poliakof, Francesc Bravo, Gracel Meneu, Vicente Sáez, Carolyn Carson, Santiago Sempere o Rosángeles Valls.

Entre els seus nombrosos reconeixements, ha rebut el Premi Max al millor ballarí 2007, el Premi Abril al millor ballarí 2006 i 2007, set nominacions als premis MAX de les arts escèniques i cinc als Premis dels Arts Escèniques Valencianes de la Generalitat Valenciana, Primer Premi en el IV Certamen Coreogràfic de Madrid amb la peça «Trapping que és gerundi», així com Beca al millor ballarí per a la «Merce Cunningham School».

En la seva trajectòria professional com a ballarí, cal destacar la seva participació en muntatges per a companyies com Novadanza (dir. Gerard Collins), Vianants, Vaganovos, Santiago Sempere o Vicente Sáez, a més de vídeo-dansa amb Gerard Collins.

En 1998 s’incorpora a la companyia Ananda Dansa, primer com a ballarí i a continuació com a coreògraf, i participa en muntatges com “El Màgic d’Oz” (Premi Max millor espectacle infantil); “Peter Pan” (Premi Max millor espectacle infantil) i “Ànima” (Premi Nacional de Dansa 2006). És fundador de la seva companyia “Toni Aparisi – Ausades” on crea, dirigeix, coreografia i interpreta.