César Bona: “Humanizar la educación: la vida nos está dando una oportunidad para repensar la educación”
Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (Enmig, 17. Castelló). Dimecres, 17 de novembre
Primera sessió, de 18.00 a 19.00 hores.
Segona sessió, de 19.15 a 20.15 hores.
Entrada gratuïta amb reserva prèvia en cultura@fundacioncajacastellon.es · Informació al telèfon 964 232 551
La trobada es repetirà el 18 de novembre, a les 19.00 hores, en la Sala d’actes de la Caixa Rural Sant Isidre de La Vall d’Uixó.
La situació que hem viscut ha mostrat els descosits del sistema educatiu i ha posat de manifest l’allunyat que aquest es troba de la realitat. S’ha revelat la inflexibilitat del currículum: és aquest el que ha d’adaptar-se a la realitat, no a l’inrevés. Aquests mesos, en parlar d’educació, els verbs que més s’han escoltat han estat examinar i avaluar. És la vida la que ens està posant a prova, i el que hem d’avaluar és el sistema. Així que, en lloc de buscar diferents respostes a les preguntes de sempre, potser hem de canviar les preguntes: quines eines necessiten els xiquets i les xiquetes? Quines mancances trobem en l’educació que hem rebut? Servirà el que hem viscut per a reflexionar o tornarem a l’educació prepandèmia com si res hagués passat? Hem d’aprofitar aquest moment per a replantejar-nos l’educació que volem: si hi ha alguna cosa que és clar, és que tot comença en l’educació.
César Bona, un dels cinquanta millors mestres del món segons el Global Teacher Prize, l’anomenat Premi Nobel dels professors, acaba de publicar “Humanitzar l’educació” en l’editorial Plaza & Janés. En les trobades previstes a la província de Castelló, organitzats per la Fundació Caixa Castelló, explicarà també la seva pròpia experiència a les aules per a ajudar a entendre què es pot fer com a professors i pares reflexionant sobre qüestions com per què ja no són tan importants els llibres de text? Per què cal relativitzar la importància dels deures? Per què s’ha d’educar en empatia? Per què l’educació ha d’estar per sobre de tots els governs?.
Bona, afirma que “hi ha molts mestres espanyols que fan projectes molt interessants i si a ells els serveixen, també seran útils per a altres professors. Però són anònims i falta que s’estimulin projectes interessants”. A més, reivindica el canvi a l’escola i la necessitat d’involucrar a tots “Hem d’educar als nens no perquè siguin millors que els seus companys sinó perquè siguin millors que el que eren abans. L’educació té molt a veure amb la felicitat. I la felicitat té molt a veure amb l’educació. Un aprèn quan està feliç i, en aquest sentit, un mestre que no vagi feliç a treballar mai trobarà als alumnes feliços. Per conseqüència, aquests alumnes mai tindran ganes d’anar al col·legi. A més, segons quina educació els dónes, ells podran trobar el seu camí. Existeix gent que s’acomoda i en aquesta professió un mai pot estar còmode. Un ha de ser conscient que és imperfecte i humil per a aprendre dels companys, dels pares i dels nens. És impossible saber de tot, sempre hem d’aprendre de la gent que ens envolta i aquesta és una qualitat que haurien de tenir tots els mestres. I han de ser *abrepuertas. No sols han de ficar dades als caps dels nens, sinó obrir les portes a la curiositat perquè tenen molt a oferir. L’escola, normalment, no deixa aflorar la creativitat i la imaginació dels nens, no deixa que l’expressin i la comparteixin.
