Cambio de paradigma: Colección Juan Redón
Del 17 de maig al 8 de juliol de 2023
Inauguració: 17 de maig de 2023. 19.30 h.
Obert: de dilluns a dissabte, de 17.30 a 20.30 hores, i dissabtes, a més, d’11.30 a 13.30 hores. Festius tancat.
‘Canvi de paradigma’ és una exposició que resumeix alguns dels anys més intensos en la col·lecció Juan Redón. Abasta des de l’any 1995 fins al 2005.
En les paraules introductòries de Los años que fuimos Marilyn l’escriptor Juan Jesús Armas Marcelo recorda que Espanya, a partir de l’eufòria de les celebracions del 1992, va emprendre un canvi, no sols polític, cap al futur, cap a la modernitat del món, escapant del seu tradicional entossudiment i proverbial turbulència. Es va convertir en l’aparador del món civilitzat, de l’univers de la imatge i la televisió, de l’espectacle cultural i democràtic. Per fi estava situada en el mapa del món. Ja no era la “Ventafocs irredenta -i irredimible- d’Europa. Ni -com havia ocorregut fins a la celebració del cinquè centenari del seu descobriment- la madrastra secular d’Amèrica, a la qual mai havíem sabut entendre”. Així, el país, ancorat en un nominalisme cultural ple de llacunes i errors, es va arribar a creure que havia aconseguit el destí universal, un país modern i europeu, democràtic i lliure, que corria a la velocitat de l’AVE, almenys, en aparença.
Aquestes són les idees que cisellen inqüestionablement l’última dècada del segle XX a Espanya. Canvi de paradigma mostra el treball d’una generació d’artistes que com és el cas de Miguel Trillo, Juan Pablo Ballester, Carles Congost, Alex Francés, Txomin Badiola, o Ángeles Agrela, entre altres artistes representats a la mostra, van transformar l’art espanyol específicament a través de la fotografia. Eren una altra generació, moderna, competitiva, europea i universal, del costat del futur. Una generació d’artistes espanyols, en una societat oberta, que s’obria camí en la selva que representa el món contemporani perquè Espanya sortís, per fi, també a nivell artístic, del laberint de la dictadura franquista i s’incorporés al món modern.
Es tracta d’una dècada eclèctica, que va conduir a un creixent mestissatge de tècniques i llenguatges, d’acord amb altres manifestacions de la producció artística contemporània. La realitat fotogràfica es va anar fent cada vegada més dependent de la realitat artística i dels dictats del mercat convencional. Com indica Públio López Mondejar, la incertesa de la nova fotografia va tenir molt a veure amb la pròpia confusió d’aquest mercat, caracteritzat per la perplexitat i el marasme.
Conseqüentment, la diversificació de propostes fotogràfiques va ser il·limitada, provocant una creixent atomització. Els fotògrafs espanyols van transitar per tota mena de camins i sendes, des dels quals van recórrer només tangencialment a tècniques o suports fotogràfics, fins als quals, per contra, van assumir la dignitat del mitjà per a practicar la fotografia pura. Els primers van emprar tot tipus de procediments d’intervenció, des de la fotografia en les seves diverses variants, fins a les instal·lacions, la fotografia pintada o la foto-escultura passant pel quimigrama, el collage i altres tècniques mixtes -moltes d’elles preses de la pintura-, que van convertir la càmera en un objecte perfectament prescindible en el procés de creació fotogràfica.
D’entre tots els artistes representats és Miguel Trillo el que apareix com un clar antecedent i referència d’alguns dels artistes exposats. En l’altre extrem, l’obra de Christo Andrew és un bon exemple més actual del camí iniciat per la fotografia en aquells anys.
La col·lecció que aquí s’exposa és un commovedor, excitant i provocatiu himne a la joventut, la seva atracció captivadora i el seu misteri. Si de tant en tant apareix algun personatge canós, aquest és almenys “Young at heart”.
Juan Redón (Port de Sagunt, 1957) és arquitecte i col·leccionista. Obres de la seva col·lecció han estat dipositades durant anys en Artium (Vitòria) en Foto Colectania (Barcelona) i en l’IVAM (València).
Les obres de la seva col·lecció han estat exposades en nombroses exposicions nacionals i internacionals. Actualment viu a Barcelona.
Premeu per a descarregar el text curatorial d’Ignacio Vidal Folch Papallones en el suro.
