Ramón Roig: «Omplirelbuit»

 

Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (Enmig, 17. Castelló)

Del 25 de febrer al 16 d’abril de 2022. Obert: de dilluns a dissabte, de 17.30 a 20.30 hores, i dissabtes, a més, d’11.30 a 13.30 hores. Festius tancat.

Inauguració: Divendres, 25 de febrer, 19.30 hores.

 

El pintor Ramón Roig (Orpesa de la Mar, 1963 – Barcelona, 2016) va estudiar a la Facultat de Belles arts “Sant Jordi” de Barcelona on va tindre com a professors a Xavier Grau, Ferrán García Sevilla, Joan Hernández Pijoan i Albert Cardín. En 1987 viatja a Suïssa i Alemanya atret pel neoexpresionisme alemany. D’aqueix moment és la pintura ”El saurí”, en la qual entronca aquestes tendències dels huitanta amb la pintura paleolítica i neolítica llevantina.

Rep la “Beca Patrimoni Universitat de Barcelona”, que adquireix una col·lecció dels seus dibuixos i la pintura ”Navegació nocturna” (1987) i és premiat, en acabar els seus estudis, en la VII Biennal de Barcelona. Freqüenta el taller d’Albert Porta “Zush”. Instal·la el seu estudi al carrer Rec, al barri del Born de Barcelona, participant activament en la vida artística de la ciutat i realitzant nombroses exposicions (Lli Silverstein Gallery, Galeria Berini, Artesá de Gràcia, Galeria Carles Poy o Galeria Fernando Alcolea).

Els seus treballs, a principis dels noranta, evolucionen des del neoexpresionisme a una figuració més depurada de caràcter orgànic influenciat per la simbologia hermètica  (‘Forn alquímic, Paisatge d’Irta, Laboratori portàtil, de 1989. Paisatge d’Irta sintetitza aquesta etapa inicial i incorpora una projecció lumínica en un relleu circular assemblat a la tela,  una estructura arbòria, vestigi del paisatge tel·lúric i ancestral del seu Llevant en procés de destrucció.

Exposa en 1990 en la Moos Gallery de Toronto, adquirint els seus quadres importants col·leccions com les de Martha Jackson Foundation, Robert Mapplethorpe Foundation de Nova York o la Art Gallery d’Ontario (Toronto). En 1991 es trasllada al Soho de Nova York per a preparar la seua primera exposició individual en aquesta ciutat, organitzada pel galerista català Fernando Alcolea. En aquesta estada contacta amb la pintura americana del moment (Basquiat, Condo, Schnabel, Gary Stephan, Ray Smith, Baechler, Bleckner, Lasker).

De tornada a Barcelona, realitza exposicions amb èxit de crítica i vendes com a Base litoral en la Galeria Fernando Alcolea de Barcelona. En 1993 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Beca per a estades a l’estranger. Torna aqueix any a Nova York establint-se a Chelsea. Allí realitzarà la gran tela Laboratory (1993-1994) on el bagatge de la pintura europea s’afirma enfront de les temptacions del formalisme americà.

Resideix entre Barcelona i Vinaròs des de 1994 al 2002, pintant diferents sèries influenciades per la música i pintura del Barroc europeu. Un Barroc revisitat més surrealitzant, de menor format centrat en la creació de “formes autònomes relacionades en un espai líquid”.

Exposa en diverses galeries i fundacions entre les quals destaquen la Galeria Berini, la galeria Fernando Alcolea i la Fundació Joan Miró-Espai 13 on mostra Paranys(1996) en col·laboració amb el seu paisà, el compositor Carles Santos.

Participa en la Biennal de Pamplona en la qual és premiat amb l’adquisició del quadre El pont, així com en el XXIX Saló de Montrouge,  El Pavelló,  a la fira Arco 1995; Galeria Senda, Barcelona (2000); en Galeria dels Angels amb Paradís (2000); a l’Espai d’art contemporani de Castelló, amb Contemporània; al MUVIM de València i en Sala CAM d’Alacant amb Des dels noranta, etc.

En aquesta última etapa, abandona els climes barrocs i evoluciona cap a una abstracció orgànica minimalista, depurant la forma i l’espai i treballant amb colors essencials, creant obres de “colp visual únic”. S’interessa per la genètica i la biologia molecular. Treballa assessorat pel gran científic valencià Alfred Giner Sorolla (Vinaròs, 1919-2005), creant metàfores icòniques del destí com Biotech i Suite Genòmica (2001-2004).

Els seus gustos per l’art oriental que es remunta als seus inicis com a artista es veuen renovats per la visita que realitza a la Xina en 2006, per a conéixer el país i veure de primera mà als seus artistes xinesos més admirats: Bada Shanren, Shi Tao i Gong Xian, entre altres, al Museu de Xangai.

Participa en la Xina i Corea del Sud en diverses fires d’art contemporani com KIAF i SIPA 2007, a Seül (Corea), CIGE 2007 a Pequín i Xangai Art Fair 2007 a la Xina.  En 2008, després d’una estada de tres mesos a Pequín, instal·la el seu taller en l’àrea artística de Huantie, molt prop del districte artístic del 798 pekinés.