Performance artística

Álvaro Terrones: “Cimarrón”

Dijous, 18 d’agost, 19.00 hores.

GlogauAIR, Berlin (Glogauer Str. 16, 10999 Berlin). Entrada lliure fins a completar aforament

 

Aquesta activitat a la ciutat de Berlín és el resultat de la col·laboració de la Fundació Caixa Castelló amb La Memoria Artística de Chema Alvargonzález a través de GlogauAIR Art Residency Berlin, i la col·laboració del programa PICE d’Acció Cultural Espanyola (AC/E) per a la internacionalització de la cultura espanyola, que impulsa i facilita la presència exterior del sector creatiu i cultural espanyol.

Cimarrón és el títol d’una performance artística de l’artista castellonenc Álvaro Terrones. Es tracta de un projecte en consciència social compost per dues accions: la primera es titula Inflamar amb la fragància de la teua brutícia, i tracta el concepte d’excés i la ruptura violenta d’un estat d’inhibició després d’un període repressiu (GlogauAIR, Berlín, agost 2022). La segona acció es titula Gota que llisca no xopa, i tracta sobre el concepte de velocitat i de precipitació, després d’un període de contenció (Sala Sant Miquel, Castelló, setembre 2022).

La paraula Cimarrón es refereix a l’animal domèstic que fuig i es torna salvatge. El tema general d’aquest projecte és l’ànsia, el “consum” —sense control ni mesura— de cultura, passions, o temps. Per a això, Cimarrón tracta dos símptomes propis de l’estat de salvatgisme, d’aqueixa pulsió per depredar que somatizamos en culpa i turment, a saber: l’excés i la velocitat; en concret, quan succeeixen després d’un període de contenció, repressió i sotmetiment: el salvatgisme després de la domesticació, la cobdícia després de la pobresa, l’ànsia d’experiències després de la reclusió pandèmica.

Hem assimilat l’impacte del confinament? Com ens afecta activar i desactivar de manera intermitent i tan ràpidament aquests períodes consecutius de restricció i alliberament de plaer? I en el cas que la velocitat i l’excés siguen conseqüència d’aquest fenomen de latència repressiva, com afecten aquests dos factors a la vitalitat i a les relacions socials? i a la sexualitat? i a l’afecte? i a la creativitat?

La hipòtesi que planteja Cimarrón és que «el salvatgisme» és, si cap, una perversió sofisticada perquè sembla llibertat sense ser-la; és la «desublimació repressiva»: un mètode anti-sistema espectacular que en realitat opera a favor del sistema; és la contra-revolta, les maneres de la qual es caracteritzen, entre altres coses, per «la destrucció de la vida privada, el menyspreu per la forma, la incapacitat per a tolerar el silenci».

Són parcel·les salvatges com a paranys especulars, «llibertats personals practicables dins del marc d’opressió general», calibrades perquè, amb excés, desordre i velocitat, siga possible organitzar i reprimir l’ego de manera efectiva. Per què el salvatgisme és un miratge? perquè l’home no pot tornar-se salvatge en una naturalesa que es diu dominada, sotmesa, maltractada. D’altra banda, menys subtils són les formes terrorífiques d’inhibició i anul·lació seductores, d’estètica brillant i acolorida —la felicitat és un concepte terrorífic—.

L’artista Álvaro Terrones amb aquesta performance en dos actes proposa estimular la intuïció i la simpatia, a més de plantejar com a causa, com a força, la pacificació de l’existència.

 

Álvaro Terrones Reigada (Castelló, 1980). Doctor en Belles arts amb esment internacional per la Universitat Politècnica de València, (2018). Aufbauhstuium Malerei-Grafik (Postgrau en Burg Kunsthochschule, Trobe (2012) amb el professor Thomas Rug. Màster en Producció Artística (UPV Universitat Politècnica de València, 2013). Beca universitària de Formació de Personal Investigador vinculat a l’i+D+I a l’avantguarda Històrica Espanyola 1898-1927 i el seu impacte en les pràctiques escèniques, art d’acció i art sonor (2013-2017). Membre del LCI, Laboratori de Creacions Intermèdia UPV Universitat Politècnica de València.

Participa en nombroses trobades internacionals de performance art: Perform. art Meeting, Kassel (2009); Galerie Kunstraum, Städtische Museen Jenakultur, Jena (2012), The Second Performance GlogaurAIR, Berlin (2012); RIAP Reencontre International d’Art Performance, Québec (2012); PAO Perform. Art, Oslo (2014); Mother’s Tongue, Hèlsinki (2014); Galerie D’Art UQAM, Universitat de Mont-real (2015); Art Nomade, Mont-real (2015); PAB Perform. Art, Bergen (2016, 2017, 2019); III Trobada de Poesia i Acció en el EACC, Castelló (2016).

Ha desenvolupat pràctica específica de l’art d’acció en esdeveniments com l’Homenatge a Felipe Ehrenberg en l’ambaixada de Mèxic a Espanya (2017); El Gir Notacional en el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (2018) o en diferents edicions del Festival Acció Mad (2016, 2018); cal destacar el projecte Fortuna o Virtut de l’Olfacte a la Sala Sant Miquel de Castelló (2021), els 99 noms més bells o El Edén i la Propietat Privada en Art Sud Art en Acció (2019, 2022).

Amb motiu de la seua tesi sobre la planificació de la performance ha desenvolupat diverses estades d’investigació internacional, com en l’Arxiu del Centre Inter Le Lieu, en Québec (2017) dirigit per Richard Martel i Michael La Chance i posteriorment en l’Arxiu Documentació Black Kit, en Colònia (2018), dirigit per Boris Nieslony. Ha fet treballs de comissariat relacionats amb la performance a la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (2021) i el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana (2022). Actualment és professor de performance art en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.