El 25 de setembre de 2017 es va presentar a la Universitat Politècnica de València la tesi doctoral Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad, dirigida per la Catedràtica Natividad Navalón i el Doctor Ignacio Husillos. El seu autor, Alejandro Mañas García (Castelló, 1985) la va defensar davant el tribunal format pel Doctor Daniel Tejero (Universitat Miguel Hernández, d’Elx), la Doctora Sara Vilar (Universitat Politècnica de València), i Doctor Stefano Defraia (Universitat Gregoriana de Roma). La tesi doctoral va ser qualificada amb la màxima qualificació: Cum Laude, i li va ser atorgada l’Esment Internacional, optant al premi extraordinari de tesis doctorals. El repositori de la UPV posa a la disposició del públic el text de la mateixa: https://riunet.upv.es/handle/10251/90530
La tesi d’Alejandro Mañas és un treball de cinc anys, realitzat gràcies a la col·laboració i el suport de diferents institucions tant nacionals com a internacionals que s’han involucrat per l’originalitat i importància del tema tractat. Institucions que han ajudat a difondre-la mitjançant ponències, publicacions, articles i exposicions, entre les quals es troba la Fundació Caixa Castelló, que recolza i es compromet amb els nous talents i intel·lectuals de la província de Castelló. Exemple d’açò va ser la programació de la mostra L’avantsala, que arreplegava i difonia les últimes conclusions de la recerca, com queda recollit en el catàleg editat per la Fundació Caixa Castelló al costat de la Diputació de Castelló, que actualment es troba en repositori de la UPV: https://riunet.upv.es/handle/10251/79109
Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad és la conseqüència d’un profund estudi, dut a terme des del punt de vista de la creació artística, sobre la mística, sobre els místicos del segle XVI i XVII i sobre la simbologia associada, i la seua influència en l’art del segle XXI. Una recerca que pren com a referent un sense fi de camps com la filosofia, la psicologia, la teologia, la història, l’estètica i l’art, entre d’altres, per a endinsar-se en la mística, en el misteri i en l’espiritualitat. El treball té com a objectiu principal l’estudi de la mística i la seua influència en l’art, centrant-se, més intensament, en el procés de creació del projecte artístic que s’ha realitzat per a aquesta tesi. A partir de referents com a santa Teresa de Jesús i sant Juan de la Creu, s’ha elaborat tot un univers poètic i simbòlic que ha servit per a generar els recursos plàstics proposats.
Partint d’aquest anàlisi, s’han pres els conceptes d’espiritualitat i contemplació, diàleg, dolor i silenci, per a elaborar cadascuna de les propostes artístiques personals. En aquest cas, aquest procés, contribueix, d’una banda, a descobrir el nostre propi interior, el nostre ésser, amb la finalitat de la cerca de l’absolut i, per un altre, a plantejar nous mètodes de creació, noves maneres d’enfrontar-se al fet artístic. Tot un camp de conceptes i referents que han servit per a construir el propi discurs artístic i plàstic.
Aquest estudi serveix per a evidenciar la influència d’aquests autors, aquestes temàtiques i aquestes simbologies en l’art contemporani, prova d’açò són les exposicions que posen de manifest actualment aquests conceptes, així com els artistes que fan ús d’ells. A més, aquesta Tesi Doctoral suposa un lloc per a la reflexió sobre mètodes de creació i ens permet apreciar les semblances del procés creatiu entre el místic i l’artista. Tots dos camins ens acosten al nostre món interior i posen de manifest, que tant l’art com la mística comporten una dimensió transformadora en l’home.
