Cicle de “Razones y Hombres” de la Fundació Caixa Castelló
Dimecres, 20 de setembre, 19:30 hores
Sala d’Actes de l’Edifici Hucha. Carrer d’Enmig, 17. Castelló. Entrada lliure fins a completar aforament.
Antonio Resines, després d’haver aprovat el Curs Preuniversitari que a la fi dels setanta era conegut vulgarment com «Preu», va començar a Madrid els seus estudis universitaris, primer en Dret i després Ciències de la Informació en la Universitat Complutense, on va tenir com a companys de classe a Carlos Boyero i a Fernando Trueba. Res presagiava llavors que arribaria a ser un dels actors més reconeguts de la seua generació, a obtenir distincions tan importants com el Goya al millor actor i a convertir-se en president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya entre els anys 2014 i 2015.
A la fi dels anys 70 va començar a participar en curtmetratges treballant per a gent com Fernando Trueba i Óscar Ladoire. Va debutar com a actor de llargmetratge en 1980, any en el qual va intervenir en en “La Paloma Azul” (1980), un film dirigit per Luis Manuel del Valle, “La Mano Negra” (1980) de Fernando Colomo i “Ópera Prima” (1980) de Trueba.
Durant la dècada dels 80, període prolífic per al càntabre en el qual va col·laborar assíduament amb els citats Colomo i Trueba, Resines es va convertir en un dels rostres més populars del cinema espanyol gràcies a títols com “Sé Infiel y No Mires Con Quién” (1985), “La Vida Alegre” (1987) o “Amanece, Que No Es Poco” (1989), una comèdia dirigida per José Luis Cuerda.
En els anys 90 va guanyar el premi Goya com a millor actor principal per “La Buena Estrella” (1997), pel·lícula de Ricardo Franco en la qual va interpretar a un carnisser solitari que s’implicava en un triangle amorós amb una prostituta (Maribel Verdú) i el seu nuvi (Jordi Mollà).
Altres títols de la seua extensa filmografia són “Acción Mutante” (1993), sàtira i ciència-ficció amb adreça d’Álex de la Iglesia, “Todos Los Hombres Sois Iguales” (1994), “Ataque Verbal” (1999), “La Niña De Tus Ojos” (1998) i la seua seqüela, “La Reina De España” (2016), “La Caja 507” (2002), o “Celda 211” (2009), thriller carcerari amb el *co-protagonisme de Luis Tosar.
En televisió ha intervingut en nombroses i populars sèries: “Eva y Adán, Agencia Matrimonial”, “Los Ladrones Van A La Oficina”, “Colegio Mayor”, “La Banda De Pérez”, “A Las Once En Casa”, “Robles, Investigador”, “Los Serrano” o la versió espanyola de “Cheers”.
En Pa’ haver-nos matao el famós actor rememora la seua vida i les seues pel·lícules, al mateix temps que fa un amè i entranyable recorregut per la història recent del nostre país. Una xarrada ple d’anècdotes -algunes divertides, altres càustiques i unes altres molt reveladores- que ens recordaran a un nodrit elenc de personatges -Fernando Trueba, Juan Luis Cuerda, Jorge Sanz, Fernando Colomo, entre d’altres- i moments clau de les últimes dècades.
