Álvaro Terrones: “Fortuna o virtut de l’olfacte, una performance en dos termes”

Dijous, 15 d’abril, 19.30 hores, Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (Carrer d’Enmig, 17. Castelló)

Entrada gratuïta amb reserva prèvia en cultura@fundacioncajacastellon.es · Informació al telèfon 964 232 551

Ús obligatori de màscara i compliment de protocols de seguretat en sala

‘Fortuna o Virtut de l’Olfacte’ és un projecte de l’artista Álvaro Terrones per a la Sala San Miguel de Castelló amb motiu de l’exposició “Olor de Castelló: Percepcions olfactives de la colección olorVISUAL” a partir de la col·lecció de la Fundación Ernesto Ventós, en el qual es tracta, per mitjà de l’acció poètica i plàstica, la importància del sentit de l’olfacte sobre l’inevitable paradigma existencial que planteja la pandèmia de la COVID-19 i la crisi social a la qual s’enfronta la nostra comunitat. A partir de coordenades artístiques i de creació contemporània, el projecte proposa una aproximació lúcida i reflexiva sobre l’infortuni que suposa la pèrdua de l’olfacte enfront de la virtut, presa de consciència virtuosa d’aquell que el té i valora aquest sentit com un indicatiu de la pròpia vitalitat.

En una esfera etnogràfica, en la nostra cultura, l’olfacte està arrelat als nostres costums, podent-se percebre mitjançant aquest sentit qüestions passades, vincles passionals o records d’infància d’un temps esdevingut en un lloc determinat evocant-se, des de materials concrets, inanimats o orgànics, fins a intuïcions en les quals es perfilen pobles o marcs mediambientals… I també des de l’olfacte poden reconstruir-se imatges que mai han succeït o altres que s’han experimentat de manera intermitent o determinant… com determinada és la cultura mediterrània de la ciutat, costa i interior de Castelló de la Plana, tenint l’aroma de l’arròs, la taronja, la mar, el cànem o el fruit de la garrofa com a partícules imaginàriament inherents que simpatitzen amb la nostra manera de percebre l’entorn.

Tanmateix, malgrat això, ara, en aquest fragment de la història que ha coincidit amb la nostra existència i que posa la nostra comunitat a prova, l’olfacte adquireix un nou protagonisme i nou ús, equiparable –de manera metafòrica– a l’actual situació de tensió social: encara que necessàriament, la seua presència s’anul·la amb una màscara quirúrgica. El seu ús és emergent i pràctica, immediata, percebent-se com a auguri o indicatiu simptomàtic sota unes circumstàncies d’alerta.

Amb tot això, Álvaro Terrones planteja i materialitza la idea de Fortuna o Virtut entorn del concepte de l’olfacte mitjançant una performance artística constituïda de dues parts –anomenades termes, d’acord amb la teoria pròpia sobre la planificació de la performance, segons l’artista–.

El primer «terme», es tracta a manera de conferència: Fortuna o virtut de l’Olfacte, terme I: oralitat (conferència entorn del tema d’estudi, investigació artística i planificació de l’acció), on es presentarà la investigació del projecte, els estímuls, les relacions i com poden materialitzar-se aquestes idees en plans i diagrames per a una acció artística. En segon lloc, el «terme» següent es presentarà en sala, materialitzant-se el resultat de la investigació mitjançant una acció artística titulada: Fortuna o virtut de l’Olfacte, terme II: operativitat (instal·lació i execució de l’acció artística).

En conclusió, des del projecte es manifesta que el virtuosisme resideix en aquell que des de la pròpia dialèctica confronta fortuna enfront de virtut; en aquell que considere a la seua comunitat pròxima i obre en conseqüència; en aquell que considere que cuidar, elevar i valorar i, sobretot, conservar l’olfacte… és qüestió de fortuna, sent la seua pèrdua indicatiu d’infortuni passatger o, lamentablement, en alguns casos, qüestió irreversible. Sent la virtut, per tant, el fet material i operatiu real de cuidar el que es té.

Si la dialèctica entre la fortuna o la virtut es planteja com una pregunta, les respostes variaran d’acord amb si es formula en estat de relaxació o emergència, sent la pandèmia motiu extrem d’aqueixa variació. Olfacte, fortuna o virtut? depenent de la tensió social.

Álvaro Terrones Reigada (Castelló de la Plana, 1980), és artista i investigador especialitzat en performance i acció artística. Doctor en Belles Arts (Universitat Politècnica de València, 2018), ha realitzat estudis de postgrau en arts gràfiques tradicionals, Malerei-Grafik und Geichnung (Burg Giebichenstein Kunsthochschule, Trobe, Alemanya) i producció artística, pensament i cultura contemporània (UPV). Com a artista d’acció ha participat en nombroses trobades de performance i internacionals: AcciónMad (Madrid, Espanya), RIAP (Québec), Art Nomade (Chicoutimi-Québec), Performance Art Bergen (Bergen, Noruega), Performance Art Oslo (Oslo, Noruega), Mother’s Tongue (Hèlsinki, Finlàndia) o Performance art Meeting (Kassel, Alemanya), entre altres. També destaca en la seua trajectòria diverses estades d’investigació com en el Centre de Litografia (Leipzig, Alemanya), en el centre i editorial Le Le Lieu (Québec) i l’Arxiu Documentació Black Kit-Boris Nieslony (Colònia). En centres nacionals i exposicions derivades de la seua tesi en performance destaquen les exposicions col·lectives en el MUSAC, El Museu de Belles Arts de Castelló i el Centre del Carmen de Cultura Contemporània de València.

En la seua obra, el concepte del temps i la seua finitud és una temàtica constant, considerant la performance com un procés conscient i interdisciplinari en el qual es donen una sèrie de relacions entre l’artista i l’objecte d’interlocució. El seu treball també es caracteritza per objectivar en fases el cronograma creatiu i per l’operativitat en escena d’unes idees que, prèviament, ha planificat en coherència a la comunitat i el context en el qual manifesta l’acció. Actualment és professor de l’assignatura de performance en la Facultat de Belles Arts i Màster de Producció Artística en la Universitat Politècnica de València.

Activitat en col·laboració amb el Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles – Universitat Poliècnica de Valencia i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.