VIII Jornades de Performance Fundació Caixa Castelló
Miss Beige vs. Ana Esmith: “El mirón mirado”
Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló, dissabte, 1 d’octubre, 19.30 hores. Entrada lliure fins a completar aforament.
Amb la col·laboració de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte de la Generalitat Valenciana
Miss Beige és l’alter ego creat per Ana Esmith (Madrid, 1976), llicenciada en Periodisme per la UCM i diplomada en Art Dramàtic per la International Drama School Philippe Gaulier a Londres. Procedent de l’escena teatral londinenca, des de 2016 es passeja per l’escena artística i cultural principalment a Madrid. Però el seu vertader espai d’actuació és la xarxa social d’Instagram plantejada com un nou “espai públic” on el límit amb el privat s’esvaeix.
Miss Beige es construeix a si mateixa a través d’imatges on es presenta com a subjecte i objecte, o si es prefereix artista i model, un joc per a res nou dins de les pràctiques performatives des de començaments del segle XX i al qual s’han acollit també les pràctiques artístiques feministes. Miss Beix és una identitat contra canònica, compromesa amb una quotidianitat diferent i radicalment allunyada dels nous cànons que s’imposen en la xarxa social.
Tot comença pel propi ús monocrom del beix, un color neutre amb el qual critica l’obsessió pel retoc, el filtre i els mecanismes d’autoengany que ofereixen els dispositius i aplicacions d’imatges. El seu total look beix es crea a partir d’un impecable i pudorós vestit beix comprat al Rastre per un euro, a més d’una bossa beix, a més d’un cinturó beix, uns guants beix, unes sabates beix i un martell, per si de cas”, explica Esmith. Proporciona, d’aquesta manera, una imatge molt diferent a la que acostumem a veure en les pantalles. Lluny de la sexualitat extrema, Miss Beige emfatitza en els aspectes més corrents i fins i tot avorrits de la nostra quotidianitat. La seua mera presència genera un discurs universal, sempre sota un examen lúdic, potenciant la provocació i evidenciant situacions provinents del jo més profund (i alhora més pròxim). És una figura disruptiva en qualsevol entorn, així com una aposta per la valentia i l’ambigüitat. En l’aspecte personal, a més, suposa un sincer homenatge a la vilipendiada bellesa atípica.
En aquest temps d’obsessió per la imatge i les seues narratives, la seua és una reflexió sobre els límits entre el que som i la imatge d’allò que se suposa que som. Per a això reivindica les identitats corrents i anònimes llançant una crítica tan aguda com irònica a les poses forçades, els escenaris idíl·lics i les vides perfectes que omplin la xarxa social. És fàcil trobar en la seua pràctica picades d’ullet a altres artistes com Cindy Sherman. Igual que ella, Miss Beige també es fotografia a si mateixa en una àmplia varietat de situacions. Al mateix temps proposa una desconstrucció del femení subvertint els estereotips de gènere. Però, encara que compartisquen una intencionalitat crítica similar, hi ha una diferència substancial en com ambdues empren Instagram. Mentre Sherman altera fins a l’extrem la imatge i les situacions per a advertir-nos del superflu, Miss Beige no modifica res, sinó que ens ofereix una mirada tan radicalment realista com dispar. Les seues referències són tan il·limitades com variades són les situacions i els espais del nostre desapercebut entorn. Per a això utilitza recursos que procedeixen de la publicitat, la televisió, Internet o la pròpia Història de l’Art i els trasllada a espais sense aparent glamur, com un aparcament, una bugaderia o la platja de Benidorm.
Miss Beige és visitant assídua de fires d’art, exposicions i esdeveniments artístics, llocs on les poses i les mascarades es concentren. La seua fidelitat al beix destaca com a crítica a aqueix món d’aparences. És important, a més, detindre’s a analitzar el mitjà en el qual desenvolupa bona part del seu treball. En traslladar la pràctica performativa a l’espai d’Instagram està obrint un interessant ventall de possibilitats en el qual l’artista presa les decisions de la seua obra al marge de les lògiques que s’imposen des dels espais convencionals on l’art es presenta. Miss Beige pertany a la realitat i interactua amb ella.
No deixa de ser paradoxal que el cèlebre personatge no parle, no somriga, no tinga interacció física amb ningú i tampoc es canvie mai de roba. Per a més singularitat, l’única cosa que porta en la seua bossa, és un martell. “Perquè els prejudicis haurien d’eixir molt cars. A més de que tots amaguem secrets en les bosses que si es feren públics podrien causar-nos alguna situació incòmoda (en el millor dels casos). I també perquè un atac sempre es pot evitar amb una millor defensa”, argumenta Esmith. De moment, no ho ha hagut d’usar.
