“3 solos” Cicle de dansa contemporània
3 solos: Nalia Palmero + Marcos Usó + Jessica Castellón
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (carrer Enmig, 17. Castelló)
Diumenge, 16 de juny de 2024, 19.30 hores.
Entrada gratuïta amb reserva invitació prement ací.
Fundació Caixa Castelló, amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, programa “3 solos”, un cicle de dansa contemporània que proposa tres peces breus en un sol espai; tres propostes diferents en la capital de la Plana en el llenguatge universal de la dansa; tres professionals de la dansa contemporània, amb trajectòries de prestigi en la Comunitat Valenciana, en un mateix espectacle i espai: Sant Miquel de Castelló.
Nalia Palmero: Assaig vermell número 2
Intèrpret, docent i coreògrafa natural d’El Ejido, Almeria. Cursa els seus estudis de Grau Professional de Dansa Contemporània en el Real Conservatori Professional de Dansa de Múrcia, des d’on es trasllada al Institut del Teatre de Barcelona per a acabar el Grau Professional (2006).
Després de diversos anys d’experiència escènica a Barcelona amb companyies com a Sol Picó, La Mandarina i Madrépora Dansa, o grups de música com Manolo García, decideix formar-se com a coreògrafa i es llicencia en Coreografia i Interpretació pel Conservatori Superior de Dansa María d’Àvila de Madrid (2013) on rep matrícula d’honor en l’assignatura d’Interpretació. Durant la seua estada a Madrid col·labora com a ballarina i coreògrafa en diferents projectes i companyies i treballa com a model per a grans marques, aplicant la dansa en la passarel·la i en la publicitat.
Ha sigut finalista en el Certamen Coreogràfic Joves Talents i de microdansa de la Comunitat de Madrid. Finalista en el Certamen Coreogràfic de Sabadell i DanzaXtrema d’Extremadura, a més de primer premi amb el seu videodanza “ItOtia”. Paral·lelament, continua la seua formació en tècniques corporals.
Des de 2020 treballa com a intèrpret en l’elenc de ballarins del musical Boney M, Denis Santaca Cia. de Dansa, Bilbao (2019/2020), i l’elenc de ballarins d’Amaral. Durant el confinament de 2020 crea una web on ofereix coreografies personalitzades per a esdeveniments, anuncis, concerts… i col·labora amb empreses i grups de música del panorama nacional. Actualment és docent en el Conservatori Professional de Dansa de Granada, compaginant la creació amb la docència i la investigació en Dansa.
La seua peça per a la Sala Sant Miquel de Castelló aborda com els cicles universals són el ritme de la vida mateixa. Tot en la nostra naturalesa, en el nostre món, és cíclic. En el cicle menstrual, algunes dones viuen i senten de quatre formes diferents segons les fases del cicle que travessem: preovulatòria, ovulatòria, premenstrual i menstrual. La història de la naturalesa femenina manca d’un significat definitiu, no té un començament ni una fi, sinó que viu eternament dins de totes i cada dona. Aquest és un experiment basat en la creació coreogràfica habitant cadascun d’eixos arquetips.
Marcos Usó: ¿Qué pasaría…?
Marcos Usó va començar els seus estudis de dansa als set anys a Onda (Castelló de la Plana). Va seguir els seus estudis professionals en el Conservatori Municipal de Dansa de Riba-roja de Túria, graduant-se en el Conservatori Professional de Dansa de València en la modalitat de dansa clàssica. Posteriorment, va estudiar en la prestigiosa English National Ballet School de Londres. Durant aquest període de la seua vida també va realitzar innombrables cursos i tallers enfocats a la dansa contemporània, proporcionant-li un major coneixement del seu cos que li van dotar d’una forma especial i única de moure’s.
Al llarg de la seua carrera acadèmica i professional ha treballat amb mestres i coreògrafs com Vicente Gregori, Rora Mª Folgado, Rita Martínez, Toni Aparisi, Yoshua Cienfuegos, Tamara Rojo, Alexander Whitley, George Williamson, Patrick de Banna, Gustavo Ramírez i Eduardo Zúñiga, entre altres. A més, ha treballat en companyies de renom com The Viena Festival Ballet, English National Ballet i Tito Yaya. Actualment es dedica a la coreografia, la interpretació i la docència com a ballarí freelance.
Què passaria…? mostra com vivim la major part del temps en la nostra ment i en mode automàtic. Ens costa ser presents, relaxats i amb una vertadera sensació de seguretat. Hi ha tantes memòries de dolor i por segellades en el nostre cos que ens resulta difícil confiar en la vida, encarnar-la. No obstant això, tenim la capacitat de viure connectats amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn d’una forma amable. Tenim el poder de sentir seguretat allà on estiguem. Llavors, què passaria si fora veritat la idea que llancem llum sobretot el que veiem?
Jessica Castellón “Don’t take it personal”
Jessica Castelló és una coreògrafa i ballarina professional nascuda a Cadis. Jessica ha desenvolupat la seua capacitat física al màxim nivell com a gimnasta d’elit de la Federació Andalusa de Gimnàstica Rítmica i del Centre d’Alt Rendiment de Marbella. El seu títol de campiona d’Espanya de gimnàstica rítmica en diverses ocasions subratlla la seua dedicació i habilitat en el treball físic.
En l’àmbit de la dansa ha participat en diverses produccions, tant nacionals com internacionals, de diferents estils i gèneres. Ha sigut intèrpret principal de “What is seen and what is not”, una producció de Farooq Chaudhry amb coreografia de Dickson Mbi, 2022; ballarina principal de “En la Foscor, Tot es Mou”, dirigida per Paula Serrano, producció de l’Institut Valencià de Cultura en 2023 o membre del repartiment principal de “Judith”, producció de la companyia Taiat Dansa recolzada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana en 2023.
Com a creadora ha presentat diversos treballs coreogràfics entre els quals destaquen: “A-More”, Avanç en la XII edició del Festival 10 Sentits 2023; Residència artística en el Centre Coreogràfic de la Gomera i seleccionada en el Festival Circuit Bucles dins de l’esdeveniment cultural ‘The Get Down’ 2023.
“Helena & Paris” en col·laboració amb Taiat Dansa va ser estrenada en Festival Cultura als Barris València 2023; seleccionada en el Festival de Dansa i Teatre No Verbal Sant Vincenti a Croàcia, 2024, en el Festival DanceHausPiù de Milà, 2024 i en la xarxa de festivals Xarxa ACieloAbierto 2024
“Quo Fugio” va ser estrenada en el Festival Migrats Dansa 2023 en el CCCC de València; segon premi en el Certamen Coreogràfic Premis Orbita 2024 Festival Endansa 2024, a més de residència de creació en Espai L’Obrador.
Jessica ha participat en tallers d’artistes internacionals com Simon Bus, Manuel Rodriguez,, Moya Michelle, Mylo Slayer, Sadeck Waff, Ariadna Mont-Fort, entre altres.
“Don’t take it personal” és una peça de dansa que explora la travessia d’una ballarina a través de diversos estils i cultures. Sense adherir-se a un estil específic, la ballarina es deixa portar per les seues circumstàncies, entorn i context, reflectint com cada etapa de la seua vida influeix en la seua manera de ballar.
La dansa es transforma i evoluciona, capturant l’essència de diferents moments i experiències. Cada fase de la peça revela un nou matís del seu viatge, on els costums i la gent que troba deixen una marca indeleble en la seua expressió.
Sense buscar crear una cosa pròpia o original, la ballarina es presenta tal com és a cada moment, abraçant la fluïdesa i la impermanencia del seu art. “Don’t take it personal” convida al públic a submergir-se en aquesta exploració contínua, celebrant la bellesa del canvi i la diversitat del moviment.
El cicle està coordinat pel ballarí i coreògraf Toni Aparisi (1965). Aparisi cursa estudis d’art dramàtic a l’Escola Superior d’art Dramàtic i Dansa de València (E.S.A.D) i de dansa a les escoles valencianes d’Amparo Bayarri, Amparo Benimeli i en el Centre Europeu de Dansa, completant després la seua formació amb el treball al costat de coreògrafs de la talla de Gerard Collins, Olga Poliakof, Francesc Bravo, Gracel Meneu, Vicente Sáez, Carolyn Carson, Santiago Sempere o Rosángeles Valls.
Entre els seus nombrosos reconeixements, ha rebut el Premi Max al millor ballarí 2007, el Premi Abril al millor ballarí 2006 i 2007, set nominacions als premis MAX de les arts escèniques i cinc als «Premis dels Arts Escèniques Valencianes de la Generalitat Valenciana», Primer Premi en l’IV Certamen Coreogràfic de Madrid amb la peça «Trapping que és gerundi», així com Beca al millor ballarí per a la «Merce Cunningham School».
