“3 solos” Cicle de dansa contemporània
3 solos: Lorenza di Calloguero + Alicia Reig + Cristina Gómez
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (carrer Enmig, 17. Castelló)
Dijous, 21 de setembre de 2023, 19.30 hores.
Entrada gratuïta amb pre-reserva d’invitació en cultura@fundacioncajacastellon.es (indicant nom de l’interessat + correu electrònic + nombre d’entrades)
Fundació Caixa Castelló, amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, programa “3 solos”, un cicle de dansa contemporània que proposa tres peces breus en un sol espai; tres propostes diferents en la capital de la Plana en el llenguatge universal de la dansa; tres professionals de la dansa contemporània, amb trajectòries de prestigi en la Comunitat Valenciana, en un mateix espectacle i espai: Sant Miquel de Castelló.
El cicle està coordinat pel ballarí i coreògraf Toni Aparisi (1965). Aparisi cursa estudis d’art dramàtic a l’Escola Superior d’art Dramàtic i Dansa de València (E.S.A.D) i de dansa a les escoles valencianes d’Amparo Bayarri, Amparo Benimeli i en el Centre Europeu de Dansa, completant després la seua formació amb el treball al costat de coreògrafs de la talla de Gerard Collins, Olga Poliakof, Francesc Bravo, Gracel Meneu, Vicente Sáez, Carolyn Carson, Santiago Sempere o Rosángeles Valls.
Entre els seus nombrosos reconeixements, ha rebut el Premi Max al millor ballarí 2007, el Premi Abril al millor ballarí 2006 i 2007, set nominacions als premis MAX de les arts escèniques i cinc als «Premis dels Arts Escèniques Valencianes de la Generalitat Valenciana», Primer Premi en l’IV Certamen Coreogràfic de Madrid amb la peça «Trapping que és gerundi», així com Beca al millor ballarí per a la «Merce Cunningham School».
3 SOLOS
1.- Lorenza di Calloguero: Oregolac
Lorenza Di Calogero (1968) és llicenciada en dansa clàssica i contemporània en la “De Rotterdamse Dansacademie” (Codarts). Ha treballat com a ballarina, coreògrafa i professora de dansa contemporània en diferents països d’Europa. La seua experiència en la dansa abasta des d’espectacles de carrer fins a òperes, ballet, butōh, teatre dansa, vídeo dansa i fins i tot cinema.
Resideix des de 1999 a Espanya, on ha treballat amb altres artistes com Toni Aparisi, Sol Picó, Rosángeles Valls i molts altres. És, a més, premi a la millor ballarina dels premis IVC 2019 amb “Animal de sequera” de Sol Picó, entre altres distincions.
Oregolac és un reflex de la dansa de la vida de Lorenza di Calloguero: nàixer, créixer, gaudir, patir, lluitar, renàixer, véncer i per damunt de tot, estimar. La dansa de Lorenza di Calogero és la mateixa que la de la Mare Terra: senyora de les coses salvatges, sofridora, però alhora poderosa, en contínua agitació per fenòmens naturals i explotació humana. Però sense deixar-se véncer perquè té voluntat i ànsia de llibertat i de protegir la seua descendència. La música és, en certa manera, el so de la seua ànima repleta d’animals.
Un crit de llibertat. Un bramit de la mare terra que estima…
2.- Alicia Reig: Una maquinación de lo insensato
Els primers contactes de l’alacantina Alicia Reig van ser amb la dansa espanyola. La dansa contemporània arribaria més tard. Enamorada dels processos creatius, la seua investigació amb el moviment anteposa el cos sensible i humà al cos que executa.
Després dels seus estudis i formació a Alacant, València, Madrid i Sevilla, forma part del projecte ‘Go OD’ d’Asun Noales. Ha ballat a l ‘IVC i sota la direcció de Sol Picó, Roberto Olivan, Dana Raz, Olga Pericet, Lucía Piquero, Ricardo Millor, entre altres i ha participat en festivals com Dansa Metropolitana, Festival del Grec, Dansa València, Abril en Dansa, Fira de Manresa, Sagunt a escena, etc. Va ser ballarina en la companyia de la universitat de Malta.
Les seues creacions en solitari li han permés participar en concursos i festivals a tot el món. En l’actualitat es troba donant principi a nous projectes que conviuen amb música en viu i combina el seu fer amb la docència, tant de dansa contemporània com de la dansa espanyola en diferents escoles i centres de la comunitat valenciana.
Una maquinación de lo insensato, la peça que presenta, versa sobre la vulnerabilitat de l’ésser humà davant el profund desafiament del no entendre a través de conceptes com la culpa, la cerca del perdó, la fe, el penediment i la consciència humana que ocupen un cos que anhela comprensió. Un cos que es rendeix i rendit, que es transforma, s’empodera i obri la seua mirada a l’ara.
3.- Cristina Gómez: Madame
Cristina Gómez (1979) és coreògrafa i ballarina de procedència manxega amb base en València des de 2010. És llicenciada en Dansa Contemporània per la ‘London Contemporary Danse School’ i en Periodisme per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Ha col·laborat amb artistes com a Sol Picó i Sebastián García Ferro (Barcelona), Voro García, Pepa Cases i La Lola Boreal (València), Silke Wiegand i Ángela Muñoz (Berlín), entre altres. Ha viscut i ballat en llocs com Anglaterra, el Japó, Mèxic i Líban.
Des dels seus començaments mostra un gran interés per la composició coreogràfica i la creació escènica contemporània. Fins hui ha realitzat huit muntatges, alguns per a públic infantil, uns altres per a públic adult, alguns de carrer i altres de sala. Entre les seues creacions destaquen la seua premiada obra Anhel (2022), un dueto esquinçador sobre l’essència i la bellesa del desig; i Danse is my heroine, un projecte audiovisual i escènic que va començar en 2017 en el qual explora la relació entre dansa, espai públic i vídeo, posant en valor el llegat cultural del repertori coreogràfic. En 2023 dirigeix i interpreta el videodanza Inland al costat de Gema Iglesias i Paloma Calderón.
Madame és un solo en el qual dansa contemporània, teatre físic i performance es combinen amb pinzellades butōhnianes. Partint de diverses escenes del seu premiat espectacle Anhel, un duo esquinçador sobre l’essència animal de la condició humana i la bellesa del desig, Cristina Gómez ha construït aquesta proposta unipersonal que incideix en la cerca del salvatge. Estrident i excèntric a estones, tendre i melancòlic per moments, aquest treball curt per a espais no convencionals ens transporta a l’univers d’una dona sense rostre el pressentiment i l’instint del qual s’imposen davant qualsevol intent de domesticació.
