Cicle de xarrades-col·loqui “En primera persona”

Víctor Manuel: “El gusto es mío”

Dimecres, 19 de febrer, 19.30 hores. Sala San Miguel (Enmig, 17. Castelló). Entrada lliure fins a completar aforament

 

Víctor Manuel és cèlebre per la seua faceta com a cantautor, però menys coneguda és potser la seua faceta com consumat cuiner, una passió que li ve tant pel seu amor per la gastronomia com pel caràcter social que aquesta tanca, eix vertebrador d’emocions i sentiments que exalten l’alegria de viure i compartir.

Memòria, sabors i olors: això és ‘El gusto es mío’. Un recorregut per la vida de Víctor Manuel al voltant d’una taula o enfront del fogó de la cuina. Ingredient rere ingredient, el cantautor va trenant un rest de records, anècdotes, emocions i sentiments que componen un banquet de memòria. Viatges per diferents carreteres, reunions amb vells amics, anècdotes culinàries al costat dels avis o els fills, la història d’un gran amor…, tot sense eixir de la cuina, realitzant aqueixa recepta perfecta amb els sabors i olors que han donat sentit a tota una vida.

Víctor Manuel va passant les pàgines d’aqueix quadern vital i no sols comparteix les receptes i les notes musicals que li han fet com és, sinó que va mostrant un mapa ple de xinxetes de colors on es mesclen diferents olors i sabors, mercats amb les millors matèries primeres i restaurants amb menús inoblidables. I tot aquest recorregut és al final el menú més especial: la memòria dels anys viscuts.

Víctor Manuel naix a Mieres (Astúries), un 7 de juliol de 1947. Des de xiquet mostra una clara vocació musical: li agrada cantar i tocar l’harmònica. Als catorze anys s’inscriu en el Concurs Artístic de Tardor del seu poble, en el qual arriba a ser finalista. Un parell d’anys després es trasllada a Madrid, on estudia diversos cursos de solfeig, canta en la ràdio, es prepara amb un mestre de cant i comença a compondre les primeres cançons amb l’ajuda de la seua guitarra. En 1965 grava els seus primers temes i participa en el Festival de Benidorm. Un any després concorre com a compositor al Festival de l’Atlàntic i al Festival del Miño.

Troba el seu camí com a autor i intèrpret a partir de cançons que hui ja són història de la música com ‘El cobarde’ o ‘El tren de madera’. Corre l’any 1967. ‘La romería’, ‘Paxarinos’ i ‘El abuelo Vitor’  es convertiran un any més tard en els seus primers èxits massius.

Al llarg de la seua carrera artística ha treballat com a actor en ‘Morbo’ i ‘Al diablo con amor’,, totes dues dirigides per Gonzalo Suárez. Ha compost per a diferents cantants i produït, entre altres, a Pablo Milanés, Ana Belén o Rosa León. També ha fet treballs de producció en pel·lícules com a  ‘Divinas palabras’, ‘El vuelo de la paloma’, ‘Tirano Banderas’, ‘Bajarse al moro’, ‘Yo soy esa’, ‘El día que nací yo’ o ‘Yo me bajo en la próxima’. La seua discografia és tan àmplia com de reconegut prestigi tant nacional com internacional. Només és qüestió de recordar el títol d’uns quants discos que formen part de la nostra memòria musical per a activar la nostra nostàlgia: ‘Quiero abrazarte tanto’, ‘Canción para Pilar’, ‘Soy un corazón tendido al sol’, ‘Ay amor’, ‘Por el camino’, ‘Qué te puedo dar’, ‘Adónde irán los besos’, ‘Mucho más que dos’, ‘El gusto es nuestro’, ‘Vivir para cantarlo’, ‘El hijo del ferroviario’, ‘Una canción me trajo aquí’ o ‘Canciones regaladas’.