V Jornades de Performance Fundació Caixa Castelló

Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló (carrer d’Enmig, 17. Castelló). Entrada lliure fins a completar aforament

Divendres i dissabte, 18 i 19 d’octubre, 19:30 hores

 

En aquesta disciplina el mitjà és el propi cos de l’artista i l’obra d’art pren forma d’acció duta a terme per l’artista. A més, apareix amb la intenció de destruir tots els codis i sistemes establits en el món de l’art, com una proposta total, com a obra d’art que pren forma d’acció duta a terme per l’artista. A més, apareix amb la intenció de destruir tots els codis i sistemes establits en el món de l’art, com una proposta total, com una manera de viure i com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.

 

 

Les Jornades són organitzades per la Fundació Caixa Castelló sota la direcció de Bertomeu Ferrando, catedràtic de performance i art intermèdia en la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València, performer i poeta visual. Ferrando és coordinador de la revista de poesia experimental Texto poético, redactor a les revistas: Doc(k)s, Inter i Texturas. Ha realitzat performance en festivals a Europa, el Canadà, Mèxic, els EUA, el Japó, Corea, Vietnam, Singapur, Israel, República Dominicana, l’Argentina, Veneçuela i Xile. A més exposa la seua poesia visual i concreta en diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i a França. També forma part dels grups Flatus Vocis Trio, Taller de Música Mundana i Rojo, SIC i 3 i no cap de bestiar, dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció.

Per a aquesta ocasió torna a presentar el treball dels millors joves performers d’aquesta disciplina a la Comunitat Valenciana.

 

 

Divendres, dia 18 d’octubre

Maria Ciocnadi: “Apagame, enciéndeme”

Utilitzant com a objecte principal uns mistos, es treballen les relacions entre encendre i apagar idees, moviments i sons, tot això conjugat amb el cos, l’espai i la presència. Les energies i pauses sorgides, així com els residus mínims però distingibles en el lloc, que són el que constitueix unes de les petjades d’aquesta performance.

Alejandro Ocaña: “Acción mutable”

Utilitzant materials de la pràctica escultòrica per a activar-los mitjançant el cos l’artista observa les sinergies que es creen i com es comporten. Amb això provoca en els materials una mutació sobre el cos que el condueix a un nou comportament en l’espai i mostra com el cos manipula els materials perquè canvien de forma, de significat o perquè muten el seu estat.

Thais Ferrandis: “Arena”

La repetició, el silenci i la pausa es converteixen en paisatge. Un esforç obertura per traslladar un territori. El patró dels moviments genera un escenari de meditació, d’atenció, d’interval. És al seu torn un espai de detenció i continuació, de repòs i impaciència. Aquesta acció convida a l’espectador a desenvolupar múltiples lectures i connexions.

 

Dissabte, dia 19 d’octubre:

Mireia Pérez Rodríguez: “La chimenea de Zaidia”

Plasmant les experiències de l’artista en una societat patriarcal, aborda conceptes com la sexualitat, l’expressió de gènere, la autoconcepció i la lectura del cos per a l’objecte i l’objecte per al cos, establint així un joc conceptual entre objecte i subjecte, sempre amb un component de gènere.

Sara Trujillo: “Roma delante del espejo”

L’acció momentània és una forma d’expressió, unir-se amb el tot,  entrar en una realitat transcendent, a través de concentrar-se en una cosa present i real.  La veritat està en les accions performatives.  Aquesta acció tracta de jugar amb els ritmes o compondre amb la mirada interna o amb la de l’altre a través d’accions majoritàriament de dansa en les quals portaran a una lectura sobre l’exploració de com usem, consumim o produïm temps.

Gabriela de la Vall: “Recuerda lo permanente”

L’artista explora la idea d’esdeveniment des de diferents facetes, considerant que tant el producte d’un esdeveniment, com el buit resultant són tots dos una petjada del succeït i tracta de posar el focus en aquells elements que pereixen sense haver cridat la nostra atenció per a construir relacions entre si a manera d’explotació del potencial poètic de les coses.