Alex Francés: “Mares i filles”
Sagristia Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló (C/d’Enmig, 17. Castelló)
Del 18 de setembre al 7 de novembre. Obert: de dilluns a dissabte, de 17:30 a 20:30 hores, i dissabtes, a més, d’11:30 a 13:30 hores. Festius tancat
Inauguració, divendres, 18 de setembre, 19:30 hores, amb control d’aforament per raons de seguretat i confirmació prèvia al telèfon 964 232 551 o al correu electrònic cultura@fundacioncajacastellon.es
“Mares i filles” és una sèrie de retrats fotogràfics i vídeo de dones d’edat avançada, entre els setanta i els noranta anys, retrats com a dones, mares i filles d’una generació de lluitadores en un entorn difícil per a la dona, que es mereixen un espai de representació que suposen un reconeixement de la seva lluita vital. El projecte, es completa amb la projecció dels vídeos “Retrato Invertido” i “Paqui, Teodora i Pilar”.
Alex Francés (València, 1962) analitza el cos com a punt de partida per a la reflexió i la pròpia història personal així com la seva dimensió social i política. En l’obra d’Alex Francés, que utilitza principalment la fotografia i el vídeo com a mitjans d’expressió, és imprescindible l’experiència i la implicació de l’espectador en la seva contemplació ja que no sols documenta les accions que presenta sinó que compta les vivències contingudes en elles.
Alex Francés és llicenciat en Belles arts i Màster Universitari en Producció Artística en la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València. Ha guanyat diversos premis i ha portat la seua obra a exposicions tant individuals com grupals en centres com L’Institut Cervantes, Musée des Beaux-Arts de Rouen o la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Beca de la Comunitat Europea Germinaciones 7, Budapest, Hungria (1992); Beca Cañada Blanch, València (1997); Premi Mostra de Nous Creadors de la Comunitat Valènciana (1989); Premi Muestra de Arte Joven 91, Madrid (1991), Premi de la VII Biennal d’Escultura Vila de Mislata (1997).
Entre les seves exposicions individuals destaquen: No dos sino dos (imágenes de la filiación, Imágenes del doble), Fundació Chirivella Soriano, València (2009). De cuerpo a cuerpo, Galería Rosa Santos, València (2007). Niño que, Sala Caja San Fernando, Jerez (2006). Feto invertido, La sala naranja, València (2005). El otro por mí mismo, Galería Llucià Homs, Barcelona i Galería La Casona, La Habana, Cuba (2003). Caligrafía, Galería Luis Adelantado, València i Sala Patio de escuelas, Universidad de Salamanca (2001). El niño llorón, Club Diario Levante, València (1998).
La seua obra ha pogut veure’s, entre altres, també en les següents col·lectives In_ter_va_lo, ciclo de arte contemporáneo y flamenco, MEIAC, Badajoz i Sala Hospedería Fonseca, Universidad de Salamanca (2009). In_ter_va_lo, ciclo de arte contemporáneo y flamenco, Sala Chicarreros, Sala Imagen y Espacio Escala, Cajasol Obra Social, Sevilla (2008). Muestra internacional de videoarte VIDEOACKT, Centro GlogauAIR, Berlín, Alemania (2008). Todo cuanto amé, ciclo de vídeo, Institut Cervantes de Dublín (2008). Queer portraits, Programa de videocreación, A Coruña Visible, C.C. Os Cervantes de Damasco, Siria i Beirut, Libano (2007). The Family. La Sala Naranja, València, Galleria Nunes, Galleria Art and Desing i Galleria MAAT-TILA, Helsinki, Finlandia (2007). Utopías cotidianas 2. Can Palau, Mataró (2007). Céramique Fiction. Musée des Beaux-Arts de Rouen (2006).
